cole

Vora la mar Jacint Verdaguer

Lectura amb sentit
El primer paràgraf ens introdueix l’acció en una muntanyeta, el turó de Can Muntanyà, situat a Caldes d’Estrac, desde on es pot observar el mar.Hipèrbaton al tercer i quart vers.
Seguidament ens explica que quan el sol es pon, puja a la muntanya a meditar. En aquest moment ens introdueix una metàfora dien que la llàntia és el sol, ireflecciona amb ell mateix. Es sen petit davan de la grandesa de la terra i el mar i miran les estrelles reflectides en el mar, recorda moments passats, que ja no hi són.

Comença la segona partrecordant que totes les coses importants de la vida d’aquell lloc s’han esveït en el temps.
Els poemas que en un passat va fer i que eren importants i tenien un valor, ara amb el pas del temps l’han perdut.Aixequí, fa referència a un temps passat. Onomatopeia a la línia disset
Compara la seva tragectòria amb una flor, que el vent s’endú la escència d’aquesta. Tota aquesta segona part està composta demetàfores dels seus poemes i obres.

Tot el que havia tingut i fet, el temps l’hi ha près, i ara que ja no creu que tingui res per perdre, es pregunta què pot perdre. Que tot i el pas del temps,aquest acabarà amb ell. La poesia li havia fet creure que l’obra seria eterna, però s’adona que no és així, i tracta la poesia de traïdora. Relaciona l’aigua amb el pas del temps, que esborra el que hiha la sorra, referin-se a la vida. Hipèrbaton al vuitè vers.
Es pregunta: si aqui a la terra, és a dir mentre està viu, no li queda res important per escriure, si un cop mort podrà escriure cosesmillors que no pogui borrar el pas del temps, és a dir, eternes.

Aspectes temàtics
En aquest poema Jacint Verdaguer, reflecciona, i tot el que explica va destinat d’una manera directa a ell mateix.Reflexiona sobre el pas del temps, inevitable,i es lamenta que totes les seves creacions es dilueixin amb el temps.
Tot això ens ho presenta amb una reflecció general sobre el passat, el present,...