cole

Llengua i diversitat: la llengua o codi lingüístic és un sistema organitzat de signes que permet als parlants d’una comunitat lingüística produir i interpretar missatges. El conjunt de reglesfonètiques, morfosintàctiques i lèxiques que organitzen el sistema de la llengua és la norma.
Cada parlant , quan usa la llengua en fa una adaptació personal que es coneix amb el nom de parla. La parlaés un tret característic de cada individu que l’identifica en funció, del lèxic que sol utilitzar o de la construcció característica de les seves frases, la llengua no sempre es presenta en un estat puro ideal en què es correspon fidelment amb la norma, sinó que cada parlant en fa una adaptació que, malgrat tot, fa possible la comunicació.
La diversitat lingüística es un fet comú a totes lesllengües i s’estableix en funció de dos criteris: 1) les característiques dels usuaris, varietats: històriques, geogràfiques, socials. 2) segons la situació de comunicació, registres: culte, científic,familiar ,vulgar.
La variació lingüística: les persones aprenen de manera natural la llengua de la comunitat de que formen part, però cada individu adapta la seva parla a les característiques de l’èpocahistòrica en que viu, la zona geogràfica d’on probe i el nivell cultural que té.
La variació lingüística fa referència als canvis que experimenta una llengua segons l’epoca i el lloc del dominilingüístic en que es parla, i el grup social que la fa servir. Les variacions en l’us que es fa la llengua donen lloc a les diferents varietats que poden ser: v.geografica v.historica v.social
Lesvarietats històriques: les varietats històriques son les diferents formes que pren una llengua amb el pas del tems. Al llarg dels segles, els canvis socials i politics, les guerres, els avenços tecnològics icientífics, l’aparició de les ciutats i els descobriments de nous mercats a la mediterrània, o mes enllà de l’atlàntic han proporcionat recursos a les llengües.
Entre pares i fills i nets i...