colegio














2n Batxillerat Humanístic
17/01/2014

Josep Carner neix al 1884durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes de la Renaixença; creix amb el noucentisme, s’involucra en la tasca de la Mancomunitat, opta per la carrera consular, escull l’exili Mexicà i torna a Europa després de la Segona Guerra Mundial instal·lant-se a Brussel·les, on mor al1970.
Als 12 anys comença a col·laborar en diverses publicacions literàries, als 18 es llicencia en dret i als 20 en filosofia, als 22 triomfa amb el seu tercer recull de versos i als 26 ja és mestre en gai saber i, finalment, als 27 anys ingressa a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Carner és considerat poeta, periodista, dramaturg i traductor.
Els trets més característicsde Carner són: el seu extraordinari domini lingüístic, la seva identificació amb el país a través del conreu literari del català, la seva gran capacitat de treball i la seva habilitat per a la generació i articulació de projectes culturals. Els fruits saborosos (1906), és considerat un llibre de versos emblemàtic del noucentisme, però paral·lelament Enric Prat de la Riba li obra les portes de Laveu de Catalunya al 1902 i al cap dels anys creà l’Institut d’Estudis Catalans (1911) i estarà al capdavant de l’Editorial Catalana. Al l’IEC, va col·laborar amb Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover, Lluís Segalà, Àngel Guimerà i Joan Maragall. A La veu de Catalunya coneix a Francesc Cambó, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost i Josep M. de Segarra.
Carner escriu diàriament una pila d’articles, notes i poemesal diari, dirigeix l’Editorial Catalana, hi tradueix els autors occidentals més importants i alhora escriu i publica una poesia rica i multiforme que es popular i d’alta qualitat, inspirada en Baudelaire, Ronsard, Leopardi i Ausiàs March, que alhora és “carneriana”, llegida i apreciada que fa que es vagi generalitzant el costum de referir-se a ell pel sobrenom de “príncep dels poetes”.
El 1915es va casar amb Carmen de Ossa i va tenir dos fills: Anna Maria i Josep. Amb més de 30 anys ja era un escriptor famós i un personatge de la cultura catalana. El 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular i al març de 1921 marxa de Catalunya a Gènova per instal·lar-s’hi amb la seva família com a vicecònsol d’Espanya.


La seva carrera consular va fer que es traslladésde Gènova a Costa Rica, Beirut, Brussel·les i altres països, incloent-hi una breu visita a Madrid. Tot i estar lluny de Catalunya, Carner mostra que la seva obra poètica no s’atura publicant El cor quiet (1925) . Quan esclata la Guerra Civil Espanyola ell és un dels pocs diplomàtics que es manté fidel a la República, fet que produeix que al 1939 el seu allunyament voluntari del país esdevinguiforçat i que, amb la seva segona esposa Émilie Noulet, s’exiliï en primer lloc a Mèxic (1939-1945) i després a Bèlgica. A Brussel·les, Carner va ser professor de la Universitat sense deixar de tenir un paper d’autoritat, ja que al 1945 es nomenat conseller del govern de la Generalitat a l’exili, col·labora als Jocs Florals,etc.
És en aquesta etapa d’exili on escriu i publica dos llibres que elconverteixen en l’escriptor més important: Nabí (1941) i Poesia (1957). En el context de la resistència i la tímida represa dels anys 50 i 60 l’obra de Carner és més una dada històrica que un referent real. Només gràcies a Josep M. Cruzet, Marià Manent, Joan Fuster, i els germans Gabriel i Joan Ferraté, la seva obra va ser reeditada, rellegida i revalorada per guanyar el premi Nobel català (1962).Etapes poètiques
1ª etapa. Els primers anys del noucentisme i la fixació d’una poètica militant (1904-1911):
Els anys entre 1902 i 1905 són els anys de les provatures poètiques d’entre els quals edita Llibre dels poetes (1904).
Primer llibre de sonets (1905) juntament amb Els fruits saborosos (1906) marquen un punt d’inflexió en la seva trajectòria i Segon llibre de sonets (1907) és la...