Colguen les gents ab alegria festes (13) d’Ausiàs March

Colguen les gents ab alegria festes (13) d’Ausiàs March
(Versió moderna)




Que alegrement la gent celebri festes A
tant lloant a Déu com divertint-se a pler; B
jardins, carrers i placesfacin ple B
i que també s’hi narrin les grans gestes, A
mentre jo, els seus sepulcres visitant, C
consultaré les ànimes damnades, D
i em respondran sentint-se acompanyades D
només per mi en elcontinu plant. C

Tothom es fa amb qui li és semblant, A
per això a mi no em plau fer-me amb els vius: B
del meu estat es mostren tan esquius B
que em veuen com un mort que infon espant. A
Captiu,el rei de Xipre, de l’heretge, C
al meu semblar no és pas més malaurat: D
com que el que vull no em serà mai donat, D
d’aquest desig no em pot guarir cap metge. C

Si Tici, a qui el voltor esmenja el fetge A
mentre la carn li va brotant de nou B
i de menjar l’ocell mai no en té prou, B
pateix, a mi més fort dolor m’assetja: A
mentre un corc em rosega la pensa, C
tinc l’altre dins elcor de nit i dia, D
i aquest rosec tan sols s’aturaria D
amb allò que no puc haver en defensa. C

I si la mort no em suposés l’ofensa A
de fer-me absent d’un tan bell panorama, B
ja pot vestir defang, ordint la trama, B
el meu cos nu, si vol: aquest no pensa A
en cap plaer fora d’imaginar C
que els meus desigs no es podran mai complir, D
i si em calgués posar a la vida fi, D
el bonamor, s’haurà de limitar. C

És més: si al cel Déu em vol col·locar, A
per tal que el meu delit sigui complit, B
més enllà d’Ell caldrà que em sigui dit B
que aquesta mort a vós us féu plorar Asabent-vos greu de la poca mercè C
a l’innocent i màrtir dispensada, D
qui vol del cos l’ànima separada D
si és que de vós el condol pot haver. C

Llir entre cards, a ambdós no ens cal saber A
quees pot donar la vida per amor: B
creure de mi que sóc en tal dolor, B
no fareu molt donant-hi plena fe. A

És una cobla de creuencreuada (ABBACDDC) amb versos decasil·labs, amb alternança de...