Coliseo

COLISEU o AMFITEATRE FLABI

MARC HISTÒRIC:
El Coliseu es un amfiteatre de l’època de l’imperi roma, construït al segle I, situat en el centre de la ciutat de Roma. Originalment era denominat amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), en honor a la Dinastia Flàvia d’emperadors que el va construir, i va passar a dir-se Colosseum per una gran estatua ubicada al seu costat, el Colós de Neró, noconservada actualment. Per la seva conservació i historia, el Coliseu es un dels monuments més famosos de l’antiguitat clàssica.
L’amfiteatre Flavi o Coliseu va ser construït per l’ordre de Vespasiano cap a l’any 71, essent inaugurat pel seu fill Tito l’any 80. La part superior va ser ficada per Domiciano a finals del segle I.
La construcció de l’amfiteatre Flavi es va iniciar durant el regnat del’emperador Vespasiano, amb el qual s’inaugurava la dinastia Flàvia i ficava fi a la Julio-Claudia. En un intent de congraciar amb la ciutat de Roma i enterrar el negres anys del regnat del seu predecessor, Neró. Vespasiano va decidir drenar el gran llac que s’havia construït en la seva Domus Àurea i construir sobre el terreny sec un gran amfiteatre digne de la principal ciutat de l’imperi.ESTIL:
Era el lloc destinat als espectacles de lluita entre gladiadors, caça d’animals salvatges i fins i tot batalles navals simulades (naumachiae). Eren actes molt populars. Consta de graderia o cavea de forma el·líptica al voltant d’un espai circular (arena) on es desenvolupa l’espectacle. Son construccions molt complexes ja que les grades no aprofiten desnivells del terreny, sinó que s’aixequenvoltes superposades. A més l’exterior de l’edifici rep un tractament estètic.
El repte de la seva estructura va consistir en sustentar les grades, permetin al mateix temps la circulació interior a través de galeries i vomitoris. Per a fer això es disposa d’un sistema d’anells ovals concèntrics compostos per 80 pilars i murs radials, ajuntats mitjançant bovedes de canyó i d’artista.
Per fermés lleuger els pisos superiors y evitar les empentes laterals es van combinar diferents materials, des de les lloses de marbre dels recobriments i les cadires del travertins fins al formigó de putzolana, el totxo i les pedres volcàniques mes lleugeres.
El sistema de les grades estava dividit en tres nivells: el podi, més proper a l’arena, els dos entremitjos, anomenats maenianum, primum i maenianumsecundum, amb seients de marmol sobre murs radials, i per últim el superior o maenianum in lignum, construït de fusta sobre les bovedes dels corredors perimetrals. Sota l’arena també hi havia un complexa sistema de galeries i càmeres, que incloïen les gàbies de les feres i inclús plataformes elevadores. La façana del Coliseu es un dels exemples mes complets del llenguatge clàssic-arquitectònic.La combinació del sistema arquitravat (columnes i llindes) amb les alqueries sobre pilastres i l’ús dels ordres superposats han servit de model de composició clàssica al llarg dels segles. Però també es rellevant la presencia del àtic, el remat casi cec que guardava els pals del velàrium, un immens tendal per donar ombra als espectadors.
En l’exterior, la façana es divideix en 4 pisos i cada und’ells apareix com una sèrie de galeries i arcs de mig punt amb semi columnes adossades en els espais entremitjos. S’utilitza un ordre diferent a cada un dels pisos, tosca (varietat romana de l’ordre dòric grec que consisteix en que la columna arranca d’una basa i el fust es llis), jònic, corinti i compost (invenció romana que consistia en una barreja de l’ordre jònic i del corinti). Aquestasuperposició d’ordres era freqüent en l’art romà i serà una de les grans aportacions de la seva arquitectura a l’art occidental, consagrada des de el Renaixement. En les arcades dels pisos segon i tercer, se ficaven estàtues. La construcció es completava amb una sèrie de pals que servien per instal·lar tendals per proporcionar ombra als espectadors.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT DE L’OBRA:
Si bé els romans...