Colisseu
Páginas: 5 (1237 palabras)
Publicado: 15 de enero de 2015
Arquitecte: desconegut
(comitent: Flavi
Vespasià, emperador)
Localització: vall del
Coliseu (Roma)
Estil: romà imperial
(amfiteatre Flavi) 72-80
Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
El context històric
Després del regnatde terror i excessos de Neró, havent estat deposat i haventse suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el
tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà
una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i
Domicià.
Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es
propiciàla recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué
l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va
emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72.
Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va
esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabàdestruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a
botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet.
El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la
inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de
triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició dePompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu
successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en
l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.
Vespasià (69-79)
Emperadors
Flavis
Domicià
(81-96)
Tit
(79-81)
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
Relleus de l’arc de Titus, on elsromans s’emporten els símbols
jueus agafats del temple de Jerusalem.
L’estil
Romà imperial
Amfiteatre vol dir unió de dos
teatres (genuí romà).
Es feien en superfícies planes
gràcies a l’ús de la volta de canó i
la d’aresta
Gran influència en el
Renaixement
Volta d’aresta (encreuament de
dues voltes de canó)
Cinc ordres arquitectònics
Columna i base toscanes
Combinaciód’arc de
mig punt i arquitrau
Volta de canó
Anàlisi formal
Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos.
Arquitectura de voltes típica dels romans.
Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les
columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual
no es correspon als pisos interiors.
Elements de suport
Columnesadossades decoratives,
dels diferents ordres
Contraforts gruixuts
Pilars
Elements suportats
Entaulament format per arquitraus,
frisos i cornises (decoratius)
Arcs de mig punt i voltes de
canó i d’aresta
Secció de la càvea, sostinguda per
voltes superposades sostingudes per
pilastres de travertí.
No aprofita els desnivells, sino que
s’aixeca sobre una superfície plana.
Galeriadel circ romà de Tarraco, les
voltes de canó sostenen la càvea
El cor de l’edifici és
ple de quilòmetres de
passadissos i galeries,
anulars i radials,
cobertes amb voltes
de canó i d’aresta, i
d’escales, per garantir
el moviment fluid de
molta gent.
Cada nivell es
comunicava amb
escales i rampes que
accedien a les grades
per unes portes
(vomitoris)
Espai exterior
Àtic amblesenes
(faixes verticals)
corínties
Ordre
corinti
Ordre jònic
Estilòbat
Ordre dòric toscà
(80 arcades)
4 pisos
Quart pis fou afegit
posteriorment (Domicià). Àtic
massís, amb lessenes i finestres
quadrades i 24 màstils de fusta.
Millorava efecte visual exterior.
Reconstrucció
Pals de fusta
pel velarium
(240) (tendal
immens)
Exterior
recobert d’estuc
Estàtues als...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.