Colomina_Morales_PAC3



Anna Colomina Morales
Teories de l'Educació
Universitat Oberta de Catalunya


PAC 3: Debats d'Educació


La crisi de la cohesió social: escola i treball en temps d’incertesa.


Robert Castel, va néixer a Saint_Pierre-Quilbignon l’agost de 1933, va estudiar filosofia i va ser un reconegut sociòleg francès, en el moment del debat era Director d’estudis a l’École des Hautes Études en sciencesSociales (EHESS) a París. Va morir un temps més tard, al 2013, deixant una feina i bibliografia excel·lents.
Durant la seva conferència fa referència en repetides ocasions a que ell no és pas especialista en el camp de l’educació, però ens ho intenta plasmar a través de la seva perspectiva del treball, mostrant així similituds i problemes socials entre ambdós àmbits. Ens exposa també, que coneix mésa fons el que passa al seu estat, França, però al mateix temps ens demostra que entre ells i els espanyols no hi ha tanta diferència.

Així doncs, primerament, m’agradaria respondre a la següent qüestió: Què és la cohesió social? Bé, doncs la cohesió social és un terme utilitzat per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, es a dir, quan tots els membres d’aquestgrup tenen els mateixos objectius, particularment en el context de la diversitat cultural.. Si ens trobéssim amb un problema greu de cohesió social estaríem parlant de discriminació, per tant un factor força important per a què aquesta no es trenqui és la integració social de tots els membres.

Després de ficar-nos en situació, ens traslladem a les paraules de R.Castel que ens fa un breu resum decom la nostra societat ha anat patint un procés de transformació per culpa de la crisi, que al seu temps és la culpable de què les estructures organitzatives perdin l’estabilitat i comencin a ser problemàtiques. Concretament l’estructura social és la que afecta a tots els sectors i a les principals institucions (família, escola, empreses...) la desestabilització de les quals provoca que es vagicreant una societat més individualista. Des del meu parer, compartint opinió amb R.Castel quan ens diu que s’ha de fomentar a tots els membres de la societat a ser més solidaris per arribar a ser més interdependents i a l’hora més justos, crec que hauríem d’intentar ser més equitatius i tenir certa forma de compensar algunes carències socials, no pot ser que uns es morin de gana mentre d’altres s’homiren llençant els bitllets, i aquest és un dels principals problemes que ens trobem avui en dia.
Actualment, però la font de la majoria de complicacions, ve donada per la mancança de llocs de treball, per això el senyor Robert afirma que “les transformacions laborals són d’alguna manera l’epicentre d’aquesta crisi (R.Castel 2009;13)”, així doncs, aquesta desprotecció social provoca ladesestabilització de moltes persones que han perdut la feina, la independència econòmica i sobretot la independència social. La reflexió que ens fa ell sobre la societat en la qual ens podem arribar a convertir, trobo que és força encertada, ens defineix com a individus o individus per defecte perquè hi ha molts “individus” que queden fora de la societat, encara que en el seu moment n’haguessin format part.Aquest fet, no es queda però només en el treball. Avui en dia, el podem relacionar amb moltes situacions, una d’elles l’educació. Trobem que tant infants, joves o fins i tot gent gran encara són exclosos del món educatiu per diversitat de motius, per exemple: les persones amb discapacitat intel·lectual. Una de les primeres respostes que reben els seus pares quan els duen a un centre ordinari és queno estan capacitats per a seguir una educació “normal” però sovint, no els hi donen una alternativa, o bé els accepten mentre son petits i quan veuen que la situació és complica els insinuen un “canvi”. Hi ha molts d'aquests infants que poden respondre de la mateixa manera que d'altres, però que necessiten una atenció més especialitzada i en moltes ocasions, massa costosa, per tant l’exclusió...