Colon

CRISTOFOL COLOM


ESCENA 1

Cristòfol Colom davant d’una taula plena de llibres vells, llegint i subratllant....

NARRADOR 1: Cristòfol Colom il·lusionat per les aventures del llibre de Marco Polo, va arribar a la conclusió que el camí més curt per arribar a la India era navegant per l’oest.

COLOM: Desprès de dos anys i un dia, he trobat la solució: Aniré a la India per l’oest...NARRADOR 2: Però no tenia vaixell ni mariners ni diners.

COLOM: Potser el rei Joan II de Portugal m’ajudarà.

NARRADOR 2: Va agafar el seu llibre preferit i va anar a Portugal






ESCENA 2
(Cristòfol Colom se’n va de l’escena. Apareix Joan II de Portugal, assegut en el seu tro parlant amb el coronel de les tropes. Tenen un mapa a la mà.)

NARRADOR 1: Colom arriba a Portugal enbusca del rei Joan II de Portugal, que està molt atrafegat parlant amb el coronel de les seves tropes.

CORONEL: Majestat, hem de vigilar les nostres colònies...

JOAN II: Distribueix les tropes i embarcacions per tots els nostres territoris... No en puc perdre cap.

CORONEL: A les seves ordres Sr. (Saluda i es quadra davant del rei i se’n va.)











ESCENA 3
(Entra CristòfolColom, saluda al rei i comença la cançó.)

Colom: Fa dos anys i un dia que no puc dormir
Fa temps que cap a la India jo vull sortir
Vull navegar pel camí més curt a la terra del Gran Khan
I al Japó or i moltes espècies poder carregar
Rei Portugal: Qui és?
Colom: Colom
Rei: Que vens a buscar?
Colom: A vos
Rei: Ja es tard
Colom:Per què?
Rei: El meu territori haig de vigilar
Rei: Per això marxa, de Portugal ves-te’n, , no piquis, no tornis
i ves cap a Espanya
Colom: A les Indies no arribaré
Rei: Ves-te’n, oblida’m, tinc feina, la reina primera Isabelita
Colom: Estàs equivocat, ja ho sé.
Rei: Ves-te’n, oblida’m, tinc feina, la reina primera Isabelita
oblida el viatgecap a la India, Tens experiència

(Quan acaba la cançó)
JOAN II: Aquest navegants es pensen que tenim la butxaca foradada per qualsevol iniciativa.
CORONEL: Molt ben fet, majestat. Els nostres diners són pel nostre país.
(Se’n van)

ESCENA 4
(Apareix Isabel I la Catòlica, asseguda en el seu tro amb les dames de companyia. Una pentinant-la i l’altra pintant-li les ungles. A l’hora donaordres a l’almirant.)

NARRADOR 2: Després de la negativa de Joan II, Colom va a Espanya buscar la reina Isabel I la catòlica. Necessita la seva ajuda per iniciar el tan esperat viatge cap a les Indies.

ISABEL: Almirant, m’han dit que pels camins d'Aragó hi ha lladres... posa la guàrdia reial a vigilar els camins.

ALMIRANT: Sra... però molts dels nostres homes estan embarcats..

ISABEL:busca’t la vida, compleix les meves ordres.

ALMIRANT: Sí majestat, com vostè mani...però no estic massa fort!



ISABEL i LES DAMES DE COMPANYIA: (Cançó “Els Pets” Menja avellanes)

Sempre et trobes molt cansat
i no tens ganes de parlar,
no és pas el dia o masses figues
és quelcom molt més natural.

No em vull fer pas l'interessant,
però no estàs benalimentat,
ja no tens força, prens poques coses
i no estàs prou vitaminat.


Menja avellanes,///
són de Constantí, són del meu País!


ALMIRANT: Humm, ho provaré, menjaré avellanes.

Entra Cristòfol Colom, saluda a la reina i continua la cançó.
Colom: Fa dos anys i un dia que no puc dormir
Fa temps que cap a la India jo vull sortir
Vullnavegar pel camí més curt a la terra del Gran Khan
I al Japó or i moltes espècies poder carregar
Isabel: Qui és?
Colom: Colom
Reina: Que vens a buscar?
Colom: A vos
Reina: Què vols?
Colom: Diners
Reina: El saldo haig de consultar
Reina: Per això marxa, demà torna, descansa, i busca bona tripulació
Colom: A les Indies si arribaré...