COLONIALISME

El colonialisme era un mètode que consitia a excercir d'una manera directa un domini absolut (econòmic, polític, social i cultural) sobre les terres incorporades. El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural. Que es va iniciar al darrer terç del segle XIX en que els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment Àsia i Àfrica, per part de les potèncieseuropees, com a culminació de l'expansionisme iniciat al segle XV. Però el seu caràcter va diferir de forma substancial de l'Edat Moderna. Mentre les colònies eren de tipus comercial o bé d'establiment, les del segle XIX van ser bàsicament d'explotació sistemàtica d'amplíssims territoris. El ritme d'ocupació va ser molt ràpid i el nombre de països ocupats molt més elevat. En darrer lloc, l'expansióva presentar un caràcter més beŀlicós.

Colònia romana[modifica | modifica el codi]
Article principal: Colònia romana


Imperi Romà en el 117 aC
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Quan Roma s'anà engrandint i sotmetent ciutats, es reservava una part dels territoris conquistats (Ager publicus), que es repartia entreciutadans pobres que no podien esperar terres al Latium (on predominava la gran propietat territorial) i es fundaven colònies a les quals s'atribuïa una part de l'ager, que es repartia entre els colons.
Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i dels que elstitulars pertanyien a ciutats aliades però gaudien del conjunt de drets de colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (es a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania al acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
Les colònies tenien una organització bàsicamentigual a la dels municipis romans però formades per ciutadans romans establerts en territori de ciutats dependents de Roma sense dret de ciutadania romana.
La primera colònia esmentada es la de Fidenae, fundada pel rei Ròmul. Les primeres colònies es van establir en ciutats enemigues que havien estat derrotades i a part de Fidenae, l'autenticitat de la qual es dubtosa, les primeres son de finalsdel segle VI sota el rei Tarquini el Superb. Latium estava essent envaït pels pobles muntanyesos dels volscs i els eques i per defensar la regió es van establir les colònies de Sígnia (a l'est), Circeii (al sud-est), Cora (entre Roma i Circeii) i Pomètia (a la plana central).
Conquesta àrab[modifica | modifica el codi]


Expansió de l'Imperi Àrab
Posada en marxa per Mahoma i els seus successorscontra el món no musulmà, sota el nom de Djihad (guerra santa), la conquesta àrab es va desenvolupat amb èxit contra els territoris cristians (Orient Pròxim, Àfrica del nord, Península Ibèrica) i pagans o animistes (Àfrica negra, Àsia central i Sud-Est asiàtica). Els pobles colonitzats són sotmesos a l'estatut del dhimmi.
La màxima expansió de l'islam s'aconsegueix amb el califat omeia (661 -750).
Iniciat pel príncep Muawiya, durant aquest període el títol de califa es fa hereditari, i la capital, que era a Medina, és trasllada a Damasc (Síria).
L'expansió segueix dues direccions:
Per l'oest els musulmans arriben fins a la Península Ibèrica i la conquereixen.
Per l'est van arribar fins a l'Índia.
A Occident van ser frenats per Carles Martell a la batalla de Tours (732), mentre queper l'Orient eren els bizantins els que van aturar el seu avanç a la batalla del Gran Zab (749).
Al final de l'etapa, l'Imperi comprenia: el Turquestan, els països caucàsics, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria, Palestina, l'Àsia Menor, Aràbia, Egipte, el nord d'Àfrica i la península Ibèrica.
Els Estats llatins del Llevant[modifica | modifica el codi]
Els Estats llatins del Llevant són formats al...