Colonialismo

Colonialisme
Doctrina i actitut que defensen el fet de colonitzar altres terres amb raons racials, ètniques, econòmiques, politiques, morals i religioses.
Imperialisme
Tendència d’un Estat a l’expansió econòmica i territorial, i al domini sobre altres Estats i pobles. Al final del s.XIX comporta l’explotació d’homes i recursos i la dominació política d’una gran part de Àfrica i Àsia.
ColòniaTerritori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part de la potencia colonial o metròpoli.
A partir 1870: potencies europees occidentals van explotar i van conquistar territoris de tots els continents. L’ambició i rivalitat serà una de les causes de la I Guerra Mundial.
Interpretacions del Imperialisme: Origen del imperialisme:Supremacia factors econòmics: necessitat invertir excedents del capital industrial. Recerca de nous mercats, matèria prima i mà d’obra barata.
Aspectes politics, culturals, sociològics i psicològics: voluntat de domini d’una cultura que es creia superior sobre les altres.
Rendibilitat imperis: guanys classes capitalistes i prestigis politics.
Factors impulsors imperialisme
Econòmics: necessitatscomercials: buscar nous mercats, sobretot a partit crisis 1882 i 1890. Posseir matèries primeres per a la pròpia industria. Necessitat d’invertir capital excedent acumulat:capital poc rendible al propi país. Busquen terres amb matèria prima i mà d’obra abundant i barata.
Socials: factors demogràfics:colonització va acompanyada de migracions humanes, en aquest moment massives pel creixement depoblació en Europa. Factors politics: l’expansió territorial dona prestigi a la nació i alhora tapava problemes interns. Factors ideològics i la civilització: colonialisme desperta sentiment nacionalista, poder, prestigi. Raça d’un país que s’autoimposa el deure de difondre la seva cultura i civilització als pobles considerats inferiors.
Repartiment del Mon
Antecedents: colonialisme al s.XVIII:Espanya (Amèrica), França (Amèrica i Àfrica), Portugal (Amèrica, Àfrica i Àsia), Holanda (Amèrica i Àsia) i GB (Amèrica i Àsia) son grans potencies colonials.
Durant el s.XVIII: GB colonització molt superior reforça la seva vocació comercial i marinera. Domina Canadà, Península de l’Hindustan (Índia), Egipte, Ciutat de Cap (Àfrica) i gran part de Oceania.
Àfrica esquarterada
Inici s.XIX:expedicions permeten el seu coneixement geogràfic, riqueses minerals, matèries primeres i obren pas a l’ocupació militar i desprès política.
1815: GB posseeix Ciutat de Cap i construeix el Canal de Suez, ocupa Egipte i pretén ocupar tota la costa oriental d’Àfrica per controlar l’Oceà Índic. La costa Africana és colonitzada en petites factories.
1830: França inicia presa d’Alger i pretén ocupar tot elNord d’Àfrica d’Est a Oest.
Bèlgica i Alemanya també entren en la carrera colonial.
1885: conferencia de Berlin asistencia 14 països europeus. Estableix mecanismes d’ocupació d’un territori i comença la carrera pel repartiment del pocs territoris d’Àfrica que quedaven. Enfrontaments imperialistes:
- La Fashoda en 1898: es troben exercit francès i anglès estan a punt d’enfrontar-se.
- La Guerrade Boer 1890: dura 3 anys. S’enfronten anglesos contra els Boer (habitants holandesos en el sud d’Àfrica) que dominaven les repúbliques de Transvaal i l’Estat lliure d’Orange, que son unides al imperi britànic al descobrir-se mines de diamants i or.
L’ocupació d’Àsia
- Àsia central i Meridional: es centra Península d’Hindustan (Índia, Paquistà...). Es crea un virregnat i la reina Victoria de GBes proclamada emperadriu de la Índia 1877.
- Àsia Sud- oriental: zona de conflicte Indoxina ( Vietnam, Camboya, Laos) amb França. GB s’imposa a Birmània, Malasia i Singapur. Països Baixos dominen Indonèsia.
- Xina: 1849-1860 europeus aconsegueixen obertura del país al comerç. Anglesos compren te i seda i venen opi donant lloc a la guerra de l’opi i el tractat de Nanquin aconseguint l’illa de...