Colonització de colòmbia

COLONITZACIÓ DE COLÒMBIA
Els primers espanyols que van veure les costes de Colòmbia, van ser Alonso de Ojeda acompanat per Colom, i Juan de la Cosa i Américo Vespucio, que van recórrer el nord de Veneçuela i van arribar fins a la península de la Guajira , primera part del país a ser descoberta. En 1501 Rodrigo de Bastidas va descobrir les boques del riu Magdalena i la badia de Cartagena,acompanyat del propi Juan. La primera carta del litoral va ser aixecada per Juan de la Cosa entre 1492 i 1510. En 1511 Basc Núñez de Balboa va descobrir el riu Atrato i les aigües del Pacífic. En 1522 Pascual de Andagoya, descobridor del Perú, va arribar pel Pacífic fins a les boques del riu Sant Joan. Els espanyols van invertir uns vint anys a explorar les costes colombianes, van fundar diversesciutats i factories i després avançar cap a l'interior del país, que, per la fama de les fabuloses riqueses que contenia, va rebre el nom d'El Dorado. El 1529-1531 l'alemany Ambrosio Alfinger vorejar el llac de Maracaibo i va explorar els rius Magdalena i Lebrija. En 1533 Pere d'Heredia explorar la plana del Sinú i va arribar fins Antioquia. L'alemany Jorge de Spier entre 1533 i 1539 va penetrar en elsplans de Sant Martin, en el que li va imitar el seu paisà Nicolau Federmann, qui, rebent notícies del regne dels muiscas de l'altiplà, va escalar la serralada i va penetrar en la sabana de Bogotà on es va trobar amb Gonzalo Jiménez de Quesada, que ja l'havia ocupat. Quesada va comprar la neutralitat de l'explorador alemany donant-li diners i incorporant als seus homes. Els alemanys feien lacompetència als espanyols en aquestes exploracions des que Carles I, per pagar deutes als seus banquers, els Fugger, els hagués cedit drets a explorar en les Índies. També Sebastián de Belalcázar ensopegar a Bogotà amb Quesada i va quedar decebut, encara que va aconseguir avenir-se amb ell. És el veritable conqueridor de Colòmbia, enviat pel governador de Santa Marta, Lugo. El conqueridor va remuntar elriu Magdalena (riba dreta) i va realitzar una difícil travessia, amb només 200 homes i 60 cavall. En arribar a Chipatá, després de creuar les regions muntanyenques de la Tonyina, havien mort ja molts; van emprendre després els exploradors el seu itinerari per Chunila, Chimiquica, Clureguana i Tamalameque, i van creuar els rius César, Lebrija i Sogamoso. En arribar a Saravita va torçar Quesada elseu rumb cap a el sud, va vorejar el llac de Fúquene, va passar per Gachetá i Lenguazaque i, després d'explorar molts altres punts, va arribar a Bocatá , capital de l'antic estat indígena on residia el gran cacic. Els espanyols van quedar sorpresos davant l'aspecte de les cases de la capital, les portes de la qual estaven guarnides d'or. La plana de Bocatá es va cridar llavors «vall de losAlcázares», Abundaven també les pedres precioses. El territori va ser designat amb el nom de Nou Regne de Granada. Els indígenes estaven espantats de l'aspecte desconegut dels nouvinguts, dels seus cavalls, les seves barbes i les seves armes de foc, tres coses que no havien vist mai. Per tant van tenir por i no es van defensar molt. En aproximar-se els espanyols, el zipa (sobirà) va enviar 600 homes pertallar-los el pas, però els espanyols els van derrotar i van perseguir fins a Cajicá, on estava el zipa, i van prosseguir després fins a Chía, on es trobava el príncep hereu, que va fugir. Els espanyols van passar allí la Setmana Santa de 1537. Hi havia a Colòmbia un estat indígena rival del de Bocatá, el de Tunja, governat per un sobirà. Ocupava el tron en aquell temps el zaque (anomenat així elsobirà en les seves llengues) Quimuinchateca. Est va indicar als espanyols la manera d'arribar a la cort del zaque, per venjar-se d'ell, quan estaven explorant la regió de Baganique. Quesada va emprendre la marxa amb poc més de 50 homes, meitat genets i meitat infants. El zaque va enviar una ambaixada suplicant-los que es detinguessin, doncs volia ocultar els seus tresors. Però els espanyols,...