Colores



























INDEX

Història i aportació dels diferents autors. (P3)
Definició del color. (P4)
Classificació i característiques. (P4-5)
El cercle cromàtic. (P5-6)
Psicología del color. (P7-8)
Simbologia del color. (P9)
Aplicació del color a l’aparador. (P10-11-12)
10 Logos o Marques. (P12)http://www.fotonostra.com/
http://www.arqhys.com/
http://www.xtec.cat/~aromero8/acuarelas/pscologia.htm
http://www.elsumosacerdote.galeon.com/productos1573578.html
http://www.virensis.com/cursos/escap/materialesii.htm

Història i aportació dels diferents autors.
El filòsof Aristòtil (384 - 322 AC) va definir que tots els colors es conformen amb la barreja de quatre colors i A més a més va atorgar unpaper fonamental a la incidència de llum i l'ombra sobre els mateixos. Aquests colors que va denominar com a bàsics eren els de terra, el foc, l'aigua i el cel.
Segles més tard, Leonardo da Vinci (1452-1519) va definir al color com a propi de la matèria, va avançar una miqueta més definint la següent escala de colors bàsics: primer el blanc com el principal ja que permet rebre a tots els altrescolors, després en la seva classificació continuava groc per la terra, verd per a l'aigua, blau per al cel, vermell per al foc i negre per la foscor, ja que és el color que ens priva de tots els altres. Amb la barreja d'aquests colors obtenia tots els altres, encara que també va observar que el verd també sorgia d'una mescla.


Newton


Finalment va ser Isaac Newton (1642-1519) qui vaestablir un principi fins avui acceptat: la llum és color . En 1665 Newton va descobrir que la llum del sol en passar a través d'un prisma, es dividia en diversos colors conformant un espectre.
El que Newton va aconseguir ser la descomposició de la llum en els colors de l’espectre. Aquests colors són bàsicament el Blau violaci, el Blau cel, el Verd, el Groc, el Vermell ataronjat i el Vermell porpra.Aquest fenomen el podem contemplar amb molta freqüència, quan la llum es refracta en la vora d'un vidre o d'un plàstic. També quan plou i fa sol, les gotes d'aigua de la pluja realitzen la mateixa operació que el prisma de Newton i descomponen la llum produint els colors de l' arc de Sant Martí.
Així com observa que la llum natural està formada per llums de sis colors, quan incideix sobre unelement absorbeix alguns d'aquests colors i reflecteix altres. Amb aquesta observació va donar lloc al següent principi: tots els cossos opacs en ser il · luminats reflecteixen tots o part dels components de la llum que reben.
Johan Goethe, reacción humana a los colores Johann Goethe (1749-1832) va estudiar i va provar les modificacions fisiològiques i psicològiques que l'ésser humà pateix davantl'exposició als diferents colors.
Per Göethe era molt important comprendre la reacció humana als colors, i la seva investigació va ser la pedra angular de l'actual psicològica del color. Va desenvolupar un triangle amb tres colors primaris vermell, groc i blau. Va en compte que aquest triangle com un diagrama de la ment humana i relacionar cada color amb certes emocions.
Definició del color
Elcolor (en grec: χρώμ-α/-ματος) és una percepció visual que es genera en el cerebel dels humans i altres animals en interpretar els senyals nerviosos que li envien els fotoreceptors a la retina de l’ull, que al seu torn interpreten i distingeixen les diferents longituds d'ona que capten de la part visible de l' espectre electromagnètic (la llum).
Tot cos il · luminat absorbeix una part de les oneselectromagnètiques i reflecteix les restants. Les ones reflectides són captades per l'ull i interpretades en el cervell com diferents colors segons les longituds d'ones corresponents.
L'ull humà només percep les longituds d'ona quan la il · luminació és abundant. Amb poca llum es veu en blanc i negre. En l'anomenada síntesi additiva (comunament anomenada " superposició de colors llum”) el color...