Com aprenem a anar amb bici

Índex:

Pàgs.

-Introducció.......................................................................................................................2
-Processos d’adquisició de les habilitats necessàries per poder conduir bicicletes...........2
-Activitats per aprendre a anar amb bicicleta....................................................................5
-Problemes que es poden trobarnens i nenes per poder dur bicicleta...............................6
-Bibliografia.......................................................................................................................7

1. Introdució:

Un nen sense cap tipus de problema físic ni psicològic, pot començar a conduir una bicicleta de dues rodes i amb pedals a partir dels sis anys aproximadament.L’etapa que l’infant ha de superar fins aconseguir aquesta fita, és un període apassionant des del punt de vista psicològic, educatiu i físic, perquè en cap altra etapa es donen tants canvis i tan ràpids en totes les àrees de comportament al mateix temps. Precisament he triat fer aquest treball sobre la bicicleta per què és una habilitat que s'aconsegueix sobre els sis anys d’edat i em permet parlar sobreaquesta evolució tant clara de l’infant, a més de ser una activitat psicomotriu molt complexe. Cal afegir que el ciclisme contribueix al foment dels valors i normes socials com el respecte a si mateix, als altres, al medi humà i natural, la tolerància, la cooperació i la diversitat del grup.
Les habilitats que es requereixen per a conduir una bicicleta són vàries, tot i ser una activitatpsicomotriu gruixuda, algunes d’aquestes habilitats són: el control postural, l’equilibri, la coordinació, la dinàmica en general, la coordinació oculomotriu, el control i inhibició de moviments i l’estructuració de l’espai,... per tant, aquesta complexitat requereix que l’infant hagi superat satisfactòriament totes les fases de creixement per poder començar a dur bici als sis anys.

2. Processosd’adquisició de les habilitats necessàries per poder conduir bicicletes:

És important que l’infant hagi anat assolint correctament les fases del calendari maduratiu, habilitats que tots els infants solen aconseguir al voltant d’una mateixa edat com gatejar, s’ostenir-se dret, asseure’s, caminar,... L’estimulació és vital perquè les habilitats apareguin, però la millor estimulació que espot oferir a un nen, no és l’objectivament més complexe, sinó aquella de la qual es pot beneficiar més en el moment evolutiu en què es troba. Aquesta estimulació és un dels factors més rellevants en el desenvolupament de nens i nenes, ja que és la que fa que el desenvolupament de l’infant vagi més enllà o no en relació amb el que és posible en cada moment. No solament s’ha d’estimular el nenmitjantçant sonalls, pilotes i altres objectes, sinó que són les persones l’estímul més gran per a nens i nenes perquè aporten la seva presència, el seu afecte, explicacions, experiències,... a més de ser mitjanceres entre els objectes i l’infant; quan parlem de persones tant ens referim a adults com altres nens.
L’entorn familiar del nen també és un factor bàsic per al seu desenvolupament.L’estil educatiu familiar donarà al nen els aspectes emocionals, socials i culturals necessaris per a ell mitjantçant: l’afecte en major part però també amb el control i la disciplina.
El creixement del cervell, el creixement corporal, i l’enfortiment dels músculs fan possible el creixement psicomotriu de l’infant. La psicomotricitat té a veure amb les implicacions psicològiques del moviment i del’activitat corporal en relació entre l’organisme i el medi en què es desenvolupa.
La fita del desenvolupament psicomotor és el control del propi cos fins a ser capaç de treure’n totes les possibilitats d’acció i expressió a l’abast de cadascú.
El pas de les limitacions de les primeres setmanes als èxits que es donen en el segon semestre del segon any es produeix mitjançant un...