Com es fa un resum?

COM ES FA UN RESUM

Sovint necessitem retenir i utilitzar informacions o idees trobades en docu-ments que hem consultat (llibres, revistes, etc.), degudament resumides o esquematitzades. En aquests casos és important saber extreure de docu-ments o textos més o menys extensos les idees o les informacions essen-cials.

Resumir o esquematitzar el contingut d’un document consisteix atransfor-mar-lo en un de nou

– més breu,
– que en reté les idees o les informacions essencials, sense deformar-les o
trair-les,
– que reprodueix el pla o l’organització del document originari,
– i que és redactat amb precisió, amb claredat i segons l’estil de qui fa el resum o l’esquema.

Per aconseguir-ho, és recomanable passar per una sèrie d’etapes.

Lectura d’aproximació


En una primeraetapa d’aproximació, cal

– Captar, mitjançant una lectura atenta, el significat global del text (és con-venient aclarir el significat dels mots o dels passatges no entesos, amb l’a-juda del diccionari).

– Parar atenció en el tipus de document de què es tracta (estudi tècnic o científic, article d’opinió, etc.) i en el seva presentació formal (títol, sub-títols, apartats, paràgrafs,numeració, etc.), fet que ens orientarà en la captació de les idees o les informacions principals i de la manera d’orga-nitzar-se.

Anàlisi detallada

En una segona etapa, cal

– Distingir, en el text, les idees o les informacions principals de les secun-dàries subratllant els mots o expressions que contenen les primeres.

– Separar amb una o dues barres verticals els diferents passatges ambuni-tat significativa (sovint coincideixen amb els diferents paràgrafs, cadascun dels quals sol centrar-se en una idea o aspecte del tema tractat).

– Descobrir i enquadrar els connectors textuals, mots o expressions que ar-ticulen o ordenen les diferents parts del text .


La vida a les grans ciutats*

Les condicions de vida d’una bona part de la població europea estan determinades per laurbanització, deguda principalment a l’evolució econòmica i social del segle xx. Efectivament, en les últimes dècades la urbanització s’ha accelerat, especialment als països més desen-volupats: a la Gran Bretanya, la població urba-na representa més del 80% de la població to-tal; a Alemanya, prop del 70%. 
Aquesta evolució no està desproveïda d’a-vantatges. D’una banda, els habitants de lesciutats es poden beneficiar d’una oferta d’activitats d’oci molt variada, de les quals els qui viuen en zones rurals no poden beneficiar-se de la mateixa manera.  De l’altra, la ciutat ofereix teòricament una gamma més àmplia de llocs de treball, la possibilitat de poder triar entre diferents feines o activitats i,  en conse-qüència, la possibilitat de percebre sous més elevats. 
Això noobstant, els inconvenients de la vida urbana augmenten a mesura que s’hi in-crementen les activitats industrials. Així, els habitatges solen ser exigus i mal aïllats dels sorolls exteriors; els mitjans de transport resulten insuficients en relació a la gentada que els ha d’utilitzar diàriament.  Conse-güentment, la contaminació acústica i la pol-lució de l’aire tenen efectes negatius en la sa-lut deles persones que viuen a les grans ciu-tats. 


* Els mots subratllats expressen les informacions o les idees fonamentals del text. Les barres dobles en delimiten els grans grups temàtics; les barres simples separen, dins de cada gran grup, les subdivisions temàtiques. Els mots enquadrats corres-ponen a connectors textuals.


Reconstrucció de l’esquema

En la tercera etapa, cal

–Redactar un títol no gaire llarg per a cada idea o informació essencial, amb l’ajut dels mots i les expressions subratllats.

– Numerar els títols i disposar-los de manera que reprodueixin l’ordre i l’or-ganització del text originari; d’aquesta manera, se n’obté l’esquema. Aquest esquema és de gran utilitat quan es vol redactar un resum del text.






La vida a les grans ciutats

1. La...