Com es una bruixa?

Una bruixa és un personatge divers i complex, maligne i pervers alhora que seductor i atractiu, gairebé omnipresent als contes populars i a la literatura infantil des que aquesta va néixer com atal. La història de la bruixa es remunta a l'antiguitat; és tan vella com la mateixa història de l'home, però cal que ens situem en l'època medieval per trobar la dimensió de la bruixa que ha perviscuten la consciència dels homes fins a l'actualitat.
La bruixa, personatge ben real d'aquells segles, és la dona sola, hereva de la tradició secular, que coneix els remeis naturals, les virtuts de lesplantes, les influències de les llunacions... I entorn d'aquesta dona, mal vista pel poder que la sap difícilment controlable, essencialment lliure, s'ordeix tot un món de temors i de malfiances,d'atraccions i de rebuigs, que arriba gairebé fins avui. I en aquest complicat sistema de relacions d'admiració i d'odi produeix acusacions, delacions, histèries que sempre acaben en la marginació i, avegades, en la foguera.
Quines són, però, punt per punt, les característiques bàsiques d'aquest producte cultural que és la bruixa? I com les retrobam en la literatura infantil i juvenil catalana actual?És el que intentarem explicar en aquestes pàgines.
L'aparença física
Els atributs tòpics de la bruixa són prou coneguts de tothom: aparença de dona vella que es caracteritza per la seva lletgesa-nas de ganxo, barbeta esmolada, cerra damunt el nas, esdentegada, escabellada... -,vestida amb robes fosques, capa, capell, punxegut, mitges estripades -,sabates amb punta, bossa per portar elsungüents i les herbes, i tota ella voltada d'una una clara sensació de brutícia, l'olor de resclosit.
Doncs aquesta és l'aparença que es manté de forma convencional a la majoria dels relats. Vegem-ne unaexemple -la descripció que fa Joan Barceló de la bruixa Andraixa- en un llenguatge literari suggeridor i sonor, ric en comparacions i ple de matisos que perfila una bruixa inquietant, allunyada de...