Com indentifica l'estil i l'època d'una peça musical

Com identificar l’estil i l’època d’una peça musical

Cada estil i cada època té unes peculiaritats que es descobreixen en la seva música analitzant els seus elements constitutius.
Nosaltres analitzarem els elements bàsics de la música; el ritme, la melodia, l’harmonia, el timbre i la instrumentació, la forma, el gènere i la textura.

• EL RITME: És un element de la música que tracta deltemps, de la durada, del moviment temporal d’una peça musical. Gràcies al ritme hi poden haver sons llargs i curts representats per figures diferents.
Per analitzar el ritme ens fixarem en:

1. La pulsació: regular o irregular.
2. El compàs: binari, ternari o quaternari.
Compàs de malgama (5 per 4, per exemple) o irregular.
3. Cal dir si presentapolirítmies a les diferents veus.
4. Direm si hi ha una línia purament rítmica, o sigui d’instruments de percusió.

• LA MELODIA: És la part de la música que ordena les notes per tal d’aconseguir una línia melòdica.
La línia melòdica és la successió de diferents notes d’alçada diferent.
Per analitzar una melodia:

1. Si la seva línia melòdica principal està formada pernotes/graus conjuntes, salts o combinacions de les dues.
2. L’àmbit: la distància que hi ha entre la nota més greu i la més aguda.
3. Direm si hi ha més d’una línia melòdica (monòdica o polifònica).
4. Tipus d¡escala i modalitat en què està escrita la peça. Major (més alegre) o menor (més trista).
5. L’estructura de la melodia: estructurada o lliure.

• L’HARMONIA:Aquella part de la música que juga a combinar tots els sons que es produeixen a la vegada.

Consonàncies: les notes que sonen bé juntes.
- Consonàncies perfectes: Quartes, Cinquenes i Vuitenes justes.
- Consonàncies imperfectes: Terceres i Sisenes.
Dissonàncies: les notes que no sonen bé juntes.
- Dissonàncies “dures”: Segones iSetenes (no es feien servir).

▪ Per fer una anàlisi harmònica ens fixarem primer en la construcció dels acords. A mesura que avança l’historia de la música, els compositors són més agosarats i l’harmonia es torna més complexa.
▪ Cal distingir entre una construcció horitzontal i una construcció vertical de l’harmonia.
- Construcció horitzontal: també anomenadacontrapuntista, està pensada perquè l’harmonia neixi a partir de diferents melòdics.
- Construcció vertical: aquella on les notes es combinen com a columnes de so.

• TIMBRE I INSTRUMENTACIÓ: Ens ajudaran a situar les audicions en el temps.
Segons quins instruments hi apareixin i sabent-ne la seva incorporació a l’orquestra, el podem determinar.

• FORMA: És l’esquemade composició que segueix el músic per expressar les seves idees.
Les formes musicals han sofert canvis al llarg de l’historia. Aquests canvis són d’ordre estètic, tècnic, etc, i van molt lligats en el pensament dominant de cada etapa històrica. A la il·lustració podem trobar formes molt estructurades i clares.
En canvi en èpoques en que la creativitat artística és més lliure,apareixen formes on les estructures són més obertes, seria el cas del Romanticisme.
- Estructures internes bàsiques de la música:

1. Formes binàries: A B / A A B B / A B A B
Són estructures que consten de dues seccions o parts diferents que es poden repetir.
2. Formes ternàries: A B A
La forma ternària consta de tres seccions, laprimera i la segona són contrastades (diferents) i la tercera torna a ser igual que la primera.
3. Forma reexpositiva: A A B A
La forma reexpositiva consta de quatre seccions, la primera de les quals es repeteix i torna a aparèixer al final.
4. Forma rondó: A B A C A D A
Aquesta és una estructura musical en la que repeteix la mateixa melodia...