Com les maduixes

En el poemari d'Els fruits saborosos (1906) utilitza una arma de doble fil: un fruit intitula cada poema i a través d’ell el poeta medita sobre el pas del temps. També s’hi pot observar unacaracterització vital dels personatges segons el moment que estan vivint, així doncs, fitarem la innocència de l’adolescent, la maduresa, la serenor, i la vellesa, admesa.

Josep Carner manipularà allòclàssic, i que havien usat els modernistes. D’aquesta manera aconseguirà fixar uns valors morals: la previsió, el domini, la natura, el seny, l’asserenament, el domini de les situacions, la família, elplaer d’observar les coses senzilles o saber aprofitar-se de les circumstàncies.

“Com les maduixes” és el primer poema del llibre Els fruits saborosos. Es tracta d’un llibre que conté divuit poemes,tots referits a un fruit com a símbol d’una època de la vida de l’ésser humà.

Formalment, es tracta d’un poema de vint-i-cinc versos alexandrins (amb una cesura perfecta a la sisena síl·laba) enuna sola estrofa que alternen amb dos versos decasíl·labs seguits (el novè i el desè) i un sol vers hexasíl·lab (el dotzè). La rima és molt variada: en dos casos hi ha versos apariats, però la majoriafunciona com als quartets, i la rima és creuada o encadenada, excepte els cinc últims versos, que formen un quintet.

Les maduixes, la primavera i la infantesa: Pandara.
Carner ja posa a prova ellector només començar: un hipèrbaton desordena la sintaxi del primer vers, i l’al·literació del so nasal [m] ens trasllada de seguida al sentit del gust: “Menja maduixes l’àvia”. Però ens adonem deseguida que no és pas l’àvia la protagonista del poema, sinó que, com si es tractés del cicle de la vida, les maduixes les hi cull “la néta més petita”.

Hauria estat estrany que fos un personatge dela vellesa perquè les maduixes “d’abans de Sant Joan” es cullen a la primavera, i la primavera és l’estació que simbolitza la primera edat de la vida, o sigui, la infantesa.

La protagonista és...