COM LES MADUIXES

COM LES MADUIXES
El poema “Com les maduixes”, és una obra de Josep Carner i forma part del llibre poètic Els fruits saborosos (1906).
Està estructurat en vint-i-cint versos alexandrins, alser llargs, ens donen un to narratiu, descriptiu i tranquil. La rima és consonant. Al llarg del poema ja veurem que totes les conjuncions utilitzades aporten un cert dinamisme. Amb el títol ja s’estàfent una comparació de la infantesa i les maduixes amb la conjunció com. En el primer vers, quan Carner ens diu abans de Sant Jordi, ens està situant en una de les estacions de l’any, la primavera.Des del vers quart al sisè, es fa un retrat de la infantesa, aixeca al cel la cara, amb aquesta expressió ens mostra la satisfacció i la felicitat de Pandara. En els següents dos versos vol fer-nosveure que la néta encara és petita però que més endavant ja anirà veient com és la vida i que li espera. Els dos versos següents, d’un fet quotidià, Carner en fa poesia. En els altres dos versos se’nsmostra una escena que dóna la sensació de protecció. A continuació, les ombres lleugeres de les quals ens parla, fa referència a les fulles dels arbres que es mouen tranquil·lament a causa del vent.Després entenem que primerament es porta a terme l’actuació i després s’atura. Seguidament amb l’expressió li plau, ens mostra positivitat perquè una cosa esperada passi i amb la imatge de l’herbei tanfi, naturalitat. En el vers que ve a continuació, entenem que Pandara no ha vist món, més enllà del jardí. Després ens diu que la maduixera és un lloc controlat per la humanitat. En els dos versossegüents, ens descriu la satisfacció i felicitat de Pandara en trobar maduixes entre el maduixer. Després, quan Carner ens diu sempre ha vist el cel asserenat, es refereix al fet que Pandara viu una vidatranquil·la, sense preocupacions. Ignora la gropada i el xiscle de les bruixes, amb això se’ns vol dir que la petita no és conscient de la duresa del món, de la realitat. Els dos últims versos, són...