Com Operar

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/soci6cmd.htm

aprenentatge PSICOL.
Procés d’adquisició de noves pautes de conducta, més o menys permanents, per mitjà de l’experiència. Més simplement, es defineix com la modificació del comportament.
Es considera que s’ha après una pauta de conducta, o que es modifica el comportament, quan una determinada pauta es converteix en una resposta mésprobable que una altre davant determinat situació o estímul. S’exclou de l’aprenentatge, per definició, tota conducta o variació d’aquesta deguda als instints, o a raons biològiques, farmacològiques o deguda a una lesió. Subjecte d’aprenentatge és no sols l’individu, sinó també la col·lectivitat o el grup social, i és tema de discussió si només l’home pot aprendre o si tot en l’home es aprenentatge;i si tot en els animals és instint o i fins a quin punt la conducta instintiva dels animals és capaç també d’aprenentatge. Karl Lorenz i Nikolaas Tinbergen utilitzen el concepte d’imprinting (empremta, encunyació), que apliquen a fenòmens que només es produeixen en determinats períodes de la vida de l’animal denominats «períodes sensibles», i que són una barreja d’instint i aprenentatge: perinstint, un ànec Anser ansera acabat de sortir de l’ou segueix al primer ser o objecte que passa per davant i, per aprenentatge, imita moviments i conductes del seu model. Per això parlen de la «disposició innata a aprendre» i de la «adaptabilitat» del comportament animal. Encara que aquests autors rebutgen l’existència d’imprinting en l’home, altres admeten la possibilitat de fenòmens d’empremta enl’ésser humà, en especial en el període infantil, que seria el punt d’enclavament de les anomenades «conductes d’afecció»; John Bowlby, per exemple, ha elaborat una teoria sobre el vincle afectiu, entre fill i mare, que recorre a aquests conceptes (veure cita).
Diverses teories pretenen explicar en què consisteix el procés d’adquisició de noves pautes de comportament. Es distingeixen dos grupsfonamentals de teories: les de tipus associacionista i les de tipus cognitiu. Al primer tipus s’adscriuen dos grans grups: les teories de la contigüitat i les del reforç; al segon tipus, les que s’inspiren en la teoria de la Gestalt.
En les teories associacionistes o connexionistes es parteix del supòsit, propi del conductisme, que tota conducta és una resposta a un estímul i que el principifonamental de l’aprenentatge el constitueix el condicionament clàssic. Per a John B. Watson (1878-1958), el seu representant més significatiu, aprendre és establir com reflexos condicionats sèries cada cop més complexes d’estímul-resposta. D’aquesta manera poden aprendre’s no sols conductes mecàniques complexes com caminar, sinó també reaccions emocionals o maneres emotives de reaccionar davant diversessituacions. Adquirir coneixements de tipus intel·lectual no és més que aprendre seqüències de conceptes i de paraules que són resposta a estímuls condicionats. I, en general, aprendre consisteix a adquirir nous reflexos i a augmentar els estímuls capaços de condicionar respostes, mitjançant la tècnica del reflex condicionat, el punt central de la qual és la associació per contigüitat entre estímulincondicionat, estímul condicionat i resposta condicionada. Edwin R. Guthrie (1886-1959) segueix substancialment la mateixa orientació que Watson, amb l’única diferència, quant a la contigüitat, que sosté que hi ha aprenentatge sempre que es presentin plegats l’estímul (condicionat) i la resposta (veure exemple).
Les teories del reforç, que estan també dins la tradició associacionista, són lessostingudes principalment per E.L. Thorndike, (1894-1949) i B.F. Skinner (n. 1904), ambdues fonamentades en l’anomenat condicionament instrumental, també anomenat aprenentatge per assaig i error. Thorndike, partint del fet que el plaer i el dolor són determinants bàsics de la conducta, estableix que el reforç, o l’èxit, també ho és per a l’aprenentatge. Formula les lleis de l’aprenentatge com a...