Com parlar bé en públic

Capítol 1
La importància de la comunicació oral
Avui en dia és molt important saber parlar bé en públic ja que cada cop son més freqüents les presentacions orals en empreses i institucions. Això ens porta a preguntar-nos: que s’entén per saber comunicar oralment?
Saber fer una síntesi oral de qualsevol tema.
Trobar arguments per defensar una proposta.
Conèixer tècniques bàsiques depersuasió.
Distingir la informació essencial de l’accessòria.
Parlar amb precisió,brevetat i sense retòrica falsa.
Saber pensar amb claredat (és la base de saber parlar amb claredat)
Trobar solucions creatives als problemes.
Saber comprar, vendre i negociar.
Saber transmetre una imatge de seguretat.
Tot i saber el necessari que resulta per a la vida quotidiana en l’actualitat la comunicació oral estàabsent dels plans d’ensenyament primari i secundari.

Es pot aprendre a parlar en públic?
Partim del fet que és pot aprendre a parlar bé en públic. Això vol dir que el fet de no tenir una habilitat natural per a saber comunicar-te no implica que treballant puguis assolir els coneixement tècnics necessaris per a fer-ho bé. No obstant és cert que hi ha gent amb més predisposició que altra, peròamb una actitud treballadora i amb les eines necessàries et pots convertir en un gran orador.
Com a exemple esmentaré a Demòstenes (384-322 aC), gran orador grec que era tartamut i gràcies al treball i esforç és va convertir en un dels millors oradors de la seva època. Durant l’època de l’Imperi Romà la retòrica clàssica era un punt clau en la formació dels alumnes, que practicaven l’art del’oratòria des dels 14 anys. Els romans sabien que dominar la paraula és dominar el pensament, i dominar el pensament és dominar la societat i el món sencer.
Aquesta tradició s’aturà durant l’edat mitjana i no ha estat fins a principis del segle XX als Estat Units que s’ha recuperat.

La bona retòrica i la mala retòrica
Hi ha dues visions del que és la retòrica, dos prejudicis davant una acció.
Peruna banda tenim a Ambrose Pierce que fa una crítica negativa a la retòrica, diu que és un enganyabadocs, i qui la practica és un farsant. Aquesta és una visió encertada de l’anomenada mala retòrica. La bona retòrica és aquella que resulta clara, senzilla, original, moderna, sincera i plena de sentit.

La primera dificultat: el control dels nervis
Sis punts a tenir en compte per al control delsnervis:
1. L’efecte melic. No analitzar constantment les sensacions que tens ja que veuràs tots els síntomes del nerviosisme.
2. És normal estar nerviós: l’adrenalina. Acceptar el nerviosisme ja que davant d’una situació en la que no et trobes molt sovint és normal. Procurar tenir els nervis sota control i no amoïnar-se exageradament. L’adrenalina fa que et posis nerviós i que a més el teucervell vagi més ràpid.

3. Una bona preparació: la millor garantia. Si tens ben preparat i ben estructurat el discurs no tindràs tants nervis. Començar bé el discurs té un efecte positiu ja que dóna confiança a l’orador.

4. Experiència i pràctica: més autoconfiança. Per a parlar bé en públic cal tenir alguns criteris i tècniques bàsiques i el més important experiència. Ser crític amb un mateixservirà per millorar.

5. Alguns trucs bàsics. Fer passes durant el discurs, aclarar-se la beu amb aigua, controlar la respiració, somriure, al començar a parlar tenir una panòramica del públic, dominar el principi i el final del discurs i parlar a poc a poc.

6.I si em quedo en blanc? Alguns consells per quan això passi: repetir amb altres paraules l’última frase, fer una pregunta al públic obé resumir el dit fins al moment.

Quatre preguntes bàsiques: Per què, qui què i com

Per què? L’objectiu

Definir clarament que és vol aconseguir ja que et donarà tres avantatges: el pots transmetre des del principi al públic, el discurs tindrà una estructura més lògica i coherent, definir els objectius previament per a que quan acabis el discurs sigui més fàcil veure si els has...