Com parlar bé en públic

Importancia de la comunicació oral

Saber parlar en públic cada dia és una necessitat més patent. Sembla mentida que la comunicació oral esta escandalosament absent dels plans d’enseñament primari i secundari i només és toca ,poc, a la universitat. És pot aprendre a parlar en públic encara que hi ha una part de predisposició natural.
Hi ha dos visions de la retòrica. La primera és que laretòrica és un enganyabadocs, i qui la practica, un farsant. La segona és que la retòrica és un art noble, interessant i molt productiu. Les dues reflecteixen la realitat, encara que són realitats diferents.
La por de parlar en públic és la primera dificultat que cal salvar.
No hi ha panacea contra el nerviosisme però si hi ha trucs que ens ajudaràn a controlar els nervis: Fer unes passes, aclarir lagola i beure aigua, respirar profundament i lentament abans de comenaçar, somriure, dominar bé el principi i el final, parlar poc a poc, establir contacte amb el públic...
Hi ha quatre preguntes bàsiques: pèr que, qui, què i com?
-Pèr que? És a dir l’objectiu.
-A qui? És a dir, el públic, l’interlocutor.
-Què? És a dir, el guió.
-Com? És a dir, els mitjans utilitzats.

➢ Com parlar enpúblic
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:
1.L’orador llegeix, no té en compte en factor QUI. El bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs al públic, s’hi comunica, canvia sobre la marxa.
2.L’orador que llegeix sol portar escrits amb escritures i expressions complexes que no funcionen bé oralment.
El bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa deldiscurs, però que no és el discurs complet. A partir d’aquesta carcassa improvisa, la principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.
Un dels grans problemes de l’orador és que en enfrontar-se a un públic és cohibeix i deixa d’actuar amb naturalitat. Aleshores pronuncia frases llarguíssimes, intenta dir de forma complicada una cosa simple i acaba fent-se un embolic.
L’orador que vulgui improvisarbé ha de complir dues condicions:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2. Memòria: ha de memoritzar el que dirà. Ho ha de tenir molt clar per dir-ho amb el màxim convenciment i naturalitat.
No hem de llegir els discursos ni memoritzar-los paraula per paraula d’aquesta manera serà una exposició dura, freda, insípida, inhumana.
Cal memoritzar les idees no les paraules.
A diferenciadels informes per escrit, en una presentació l’orador s’adona de la reacció del públic davant del que diu. La influencia de la reacció del públic en el discurs de l’orador s’anomena feedback.
La intensitat i el volum de la veu és important per captar l’atenció de l’auditori. Hi ha que trobar una velocitat de creuer adequada per a la xerrada no és convenient entretenir-se ni ser lent però l’excés develocitat és un gran defecte. La vocalització i articulació correctes són importants pèr que el públic no li resti credibilitat
L’actitud, el tractament, el registre de llenguatge, la manera de fer al·lusions personals, les anècdotes o l’humor, depenen del context.
L’entonació és la corba melódica que descriu la veu en pronunciar les paraules, les frases i les oracions. Les frases enunciativescomencen en to greu, pugen i tornen a baixar. Les frases interrogatives comencen en un to greu i acaben en un to agut. Les frases exclamatives tenen un to uniformement alt. Per entonar bé cal entendre el que és diu.
Un dels principals errors dels oradors és la monotonia del to. Amb la veu l’orador pot remarcar les paraules, així s’aconsegueix trencar amb la monotonia i que el públic tingui mésclares les idees clau.
El control de la respiració i fer pauses també és essencial per l’orador.
La respiració que ha d’adoptar un orador és la diafragmàtica.
➢ El llenguatge oral
El llenguatge oral ha de tindre un registre diferent del que normalment s’utilitza per escrit.
La claredat, la precisió i la brevetat.
La claredat es important en el llenguatge escrit però encara més en el...