Com a casa des del primer moment
El debat sobre els parts a domicili es reobre després de la mort de Caroline Lovell, ferma defensora d’aquesta modalitat, quan donava a llum a casa la seva segona filla
“Els fills els tenen les ties i elles ens empenyen a tenir-los, si fos per l’home, la raça s’hauria acabat”. Andreu Buenafuente, humorista català, va dir aquestes paraules. La dona era, és iserà l’encarregada de portar els fills al món i aquest fet és així. El que no està tan clar és quina és la millor manera de donar a llum i a on.
La mort de Caroline Lovell, una dona australiana de 36 anys, al tenir la seva segona filla de manera natural i a casa ha reobert la polèmica sobre els parts fora de l’àmbit hospitalari. Lovell era una ferma defensora d’aquesta modalitat i més d’unavegada s’havia enfrontat a les autoritats del seu país per demanar subvencions i ajudes per finançar les llevadores privades. Com a Austràlia, la situació a Espanya de les llevadores és precària. Des del govern no s’aprova aquesta opció de part natural i per tant no es destina cap tipus d’ajuda.
Antigament els fills sí que naixien de forma natural i a casa. Les generacions actuals no ho tenen tanpresent però, segurament, no els queda tan lluny com es pensen. Els seus avis, i potser fins i tot els seus pares, van arribar a aquest món a casa seva. Però avui en dia encara es fa? Qui neix a casa a dia d’avui?
A Catalunya només 400 dones trien aquesta modalitat cada any, només un 1%. Malgrat això segons Inma Marcos, llevadora des de 1996, els parts naturals a casa cada vegada són més freqüentsper que en aquesta era de la informació, “les dones busquen i s’assabenten del què és el millor per elles i pels seus nadons”. Els protocols hospitalaris comporten un grau d’estrès elevat per la mare i el nadó, “els parts a la sanitat oficial occidental són massa instrumentats i desnaturalitzats (oxitòcics per provocar contraccions, espàtules i fòrceps per escurçar l'expulsiu, pHmetriesexcessives, cesàries a demanda o per comoditat d'algun professional, excés de personal a les sales de part, etc.)”, diu Eloi Perich, cirurgià pediàtric.
Per aquest motiu des de fa uns anys s’ha estès la tendència a reduir les intervencions quirúrgiques durant el part com ara el tall del perineu que facilitava la sortida dels recent nascuts però que podia comportar problemes posteriors per la donadeixant-li seqüeles a la zona de la pelvis i als òrgans genitals. Fa cinc anys aquesta intervenció es feia en el 80% dels casos mentre que aquest any, a Catalunya, s’ha realitzat al voltant del 20-30%. Amb aquesta nova filosofia s’està intentant humanitzar una mica més els parts i fer-los el més naturals possibles. Inma Marcos coincideix amb aquesta idea però la porta encara més a l’extrem, “elsginecòlegs estan per actuar si hi ha problemes, si fa falta aplicar fòrceps o fer una cesària. Les llevadores som les especialistes en atendre parts normals. Aleshores en un part normal un ginecòleg no pinta res” assegura.
Tant la Milca, de 38 anys, i mare del Jan, com el Carles, de 32 anys, i pare del Nil van decidir tenir els seus fills de manera natural i a casa. “Des de la primera contracció fins queneix, a casa teva, i et donen al teu fill i estàs amb la teva parella és meravellós. En aquest moment no existeix res més”, diu la Milca. Per molta gent donar a llum en el mateix lloc on després farà els primers passos, aprendrà a parlar i creixerà és un valor afegit al fet, ja prou transcendental, de tenir un fill. El Carles assegura que “es crea un vincle especial i en tot moment tu tens elcontrol de la situació”. Segons Inma Marcos, qualsevol dona està preparada per parir, l’important a l’hora de tenir un part natural és que “les dones es creguin que estan preparades” i que es tracti d’un part on només hi hagi “un bebè intrauterí, que estigui col·locat cap avall i que l’embaràs sigui de baix risc”.
Malgrat que la dona està preparada fisiològicament per donar a llum de manera...
Regístrate para leer el documento completo.