Com És Que Ens Entenem?

Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem) J. TUSÓN
Les paraules són susceptibles de manipulació i, fins i tot, podem arribar a adquirir significacions sorprenents i gens habituals mitjançant aquestes. Tots sabem que les paraules, en ésser manipulades, poden perdre totalment el seu significat. Però mai, mai, poden deixar de significar. Això no treu, no obstant, que els missatges puguin serinsubstancials, críptics i, àdhuc, insignificants. Tanmateix, està clar que les paraules, en major o menor grau, tenen totes una relació especial i única amb el sentit.
Ara bé, un text pot tenir sentit, però no tenir referència. Amb la literatura estem farts de veure aquest fenomen, ja que hi podem trobar molt sentit al conjunt textual, però ser totalment ficció sense realitat el que s’hiexplica.
Entre les paraules, podem trobar els noms comuns que són símbols que ens simplifiquen i ens organitzen el món. Ens l’ordenen, en definitiva. I si el volem ordenar o construir de manera diferent, què fem? Doncs que ho podem fer, evidentment, però serà només el nostre món, serà personal i diferent; això és del tot possible gràcies a la poesia.
El significat és quelcom que equival al conjuntd’actes i estats que envolten una emissió verbal. Però amb un nombre infinit de significats. Tanmateix, els parlants d’una mateixa llengua, entenem tots, en major o menor mesura, l’associació que hom fa entre parelles, és a dir, entre so i concepte. I això fa que les llengües siguin espais on “trobar-nos” nosaltres, els humans, i on compartir, també, evidentment. Això uneix i no separa (com molts volenfer veure). Això ens permet de poder compartir altres espais amb altres comunitats, amb d’altres construccions conceptuals òbviament.
En les llengües tant ens podem trobar paraules molt precises com també paraules molt generals. Però totes elles fan falta d’una manera indiscutible, res és sobrer. El vocabulari ens permet de parlar de maneres molt diferents: precisant molt, generalitzant,insinuant, persuadint, insultant, etc. Però això sí, no es poden intercanviar aquestes a voluntat, a la lleugera, això ja són figues d’un altre paner. Aquestes solen presentar llaços o relacions molt diverses, per exemple metonímiques o de contacte. Relacions que són tan variades que no tindria ni temps ni ocasió de relatar en aquest modest examen. Tantes relacions com ments diferents trobem en elsparlants. I totes elles, sense exclusió, fan falta; perquè malgrat que sembli que es repeteixen i no calen, totes, absolutament totes tenen un paper que acomplir, hi són per alguna cosa... I, per què ens trobem paraules diferents amb un mateix significat? Per començar, hem de dir que això és un fet molt dubtós; segons Bloomfield “la sinonímia perfecta no existeix”, només en el cas que dues paraulespoguessin funcionar en els mateixos contextos, estaríem parlant de sinonímia perfecta.
Però deixem la sinonímia un xic aparcada i anem a altres factors com poden ser el registre, el dialecte i l’estil. Ja hem trobat altres factors determinants, malgrat tot no hem d’oblidar mai, sota cap concepte, que una llengua es un espai de llibertat: l’existència de paraules gairebé sinònimes no té preu per alsparlants, es com un joier ple de pedres precioses i que està obert a la nostra disposició. Sempre podem triar la que vulguem. Fem la tria amb llibertat, segons el nostre interès i el nostre gust, d’acord amb l’humor que tinguem aquell dia, amb total i plena llibertat.
Nosaltres, els parlants, construïm seqüències en parlar que estan plenes de significat, de sentit. En aquest sentit, hem de saberveure que una llengua asemàntica, no és una llengua; perquè trenca el principi semiòtic bàsic que ens diu que tot signe té un sentit. Si ajuntéssim paraules a l’atzar, cadascuna de manera individual continuaria tenint sentit, tanmateix el sentit global s’hauria perdut. Al capdavall, no ens queda més remei que acceptar que nosaltres, els humans, som creadors de sentit.
En les llengües tant ens...