Comentari. Antígona Pg. 72-74.

Comentari de text pg. 72-74 Antígona.

Aquest fragment pertany a Antígona, escrita per Salvador Espriu l’any 1939 (abans que acabés la Guerra Civil), tot i que no fos publicat fins el 1958. Espriués un escriptor que no es pot catalogar a cap gènere degut a la seva variada obra. Aquesta tragèdia està inspirada en l’Antígona de Sòfocles, i només s’hi troben petites variacions i personatgesafegits respecte a l’ original.
Aquest text parla dels llaços familiars i de la importància de la família. Creont, el pare de Hèmon, li pregunta si el seguirà estimant passi el que passi, i ell licontesta que és el seu pare, i que l’estimarà sobre tot i a pesar de tot.
El narrador és en primera persona, ja que és un diàleg. ‘Veig les antigues calamitats’.
Trobem quatre personatges: el Cor, Corifeu,Creont i Hèmon. El Cor i Corifeu, són dos personatges que tenen funció de remarcar, convèncer al lector. Creont és el pare d’ Antígona, Polinices, Etèocles, Hèmon i Ismene. És el rei de Tebes, unpersonatge hipòcrita, insegur, recel•lós. ‘Segueixo encara estimat per tu, faci el que faci?’.
De l’espai podem dir que hi ha referències com ‘la casa dels labdàcides’, ‘fons de la platja negra’, ‘sotales ones que la baten’, ‘regnes pel damunt del resplandor marmori de l’Olimp’; i temporalitats com ‘quan una ona marina’.
El tema principal d’aquest fragment és la importància de la pàtria i lafamília. ‘Sóc fill teu i tu, amb els teus consells oportuns, guies dreturerament la meva vida’.
Respecte a l’anàlisi formal, trobem una personificació ‘que no s’arrossegui’, un epítet ‘una ona marina’,polisíndeton ‘i colpejada pels vents i l’escarpada riba’, una animalització ‘bramula sota les ones’, adjectius que contradiuen el significat del substantiu ‘pols sangonosa’, preguntes retòriquesutilitzades per fer consciència ‘contenir la teva força?’, i interrogacions directes que expressen dubte ‘per les noces fallides?’. També trobem referències als déus de la mitologia grega quan parla de...