comentari "camperola llatina"josep carner

És un sonet petrarquesc d’art major, de rima consonant i de versos decasíl•labs, està format per dos quartets i dos tercets. La rima és la següent: ABAB ABABCCD EED
A la primera estrofa, Carner ens descriu la situación d’una camperola sembrant durant la tardor. En la segona estrofa fa una descripció física de la dona,descriu el cos, la boca i els llabis. En la tercera estrofa l’autor juga amb una comparació metafórica i compara d’alguna manera l’acció de sembrar portada aterme per la camperola, amb el que faria una rei repartint almoina. En la quarta i última estrofa explica que hi ha algun element sota terra en el camp que inspiral’esperit treballador de la dona.
El perquè del títol? La camperola llatina està inspirada en l’esperit grecoromà, és a dir, de la religióllatina.
Trobem un element noucentista: la figura d’una dona que treballa al camp amb l’intenció de crear una identitat nacional marcada per l’ascendent clàssic;la camperola representa un model de dona catalana.
Referent a les figures retoriques, trobem enumeracions (per exemple en els versos 1-4 i 5-7)i metáfores enel versos 8,10, 13 i 14. En la meva opinió, el tòpic literari present al poema és l’anomenat donna angelicata, tòpic creat per Petrarca i que signifia dona denaturalesa angèlica, un ésser superior gairebé diví.
Predominen substantius que ressalten el detallsime utilitzat per Carner. Els camps semàntics que trobemsón els següents: de l’acció de sembrar (solc, sembrada, grana), de la tardor (claror, rosa) i elements de l’Antiga Grècia (desea, Anacreó, Gàlata ferest).