Comentari Català Per Practicar

És evident que aquesta crisi la pagaran els treballadors. No descobrirem res. La situació de les finances públiques, l’envestida dels mercats i les exigències del paraigua de salvament europeudesemboquen sense remei en la retallada de drets socials, prestacions de desocupació, pensions, ajudes familiars, serveis a la dependència, sanitat. Alguns cops de tisora ja se senten i uns altres comencena albirar-se. Si l’estat del benestar recula a tot Europa, és clar que s’ha de degradar també aquí, per incipient que sigui. Però amb les retallades socials no n’hi haurà prou, ni tan sols amb lareforma laboral aprovada l’any passat. L’esperança de sortir de la crisi anirà acompanyada de noves retallades salarials i de drets dels treballadors. Hi ha una part important de la població activa queja els ha perdut tots, els drets laborals, perquè s’ha quedat sense feina. I a partir d’ara a la resta els tornarà a tocar rebre si volen mantenir la feina. La prova que ja en són conscients és elreferèndum de Nissan, on el 70% de la plantilla ha acceptat de treballar més i de manera més flexible, pel mateix sou, en canvi de tenir la feina garantida uns quants anys. Devien mirar de cua d’ull elstreballadors italians de la Fiat de Torí, que han renunciat fins i tot a les baixes per malalties lleus i al dret de vaga. A la pressió a la baixa que han fet durant anys els sous minsos dels païsosemergents o l’arribada d’immigrants, s’hi afegeix arreu la dels desocupats sense feina ni subsidis. El govern espanyol ja prepara una reforma del sistema de negociació dels convenis que s’aplicarà sisindicats i patronal no es posen d’acord, cosa ben probable, i que serà un nou pas cap a la desregulació. Tothom està disposat a fer sacrificis per sortir de la crisi, però per què cal que siguin tanforts i afectin sempre els mateixos?

1. Enumera tres de les prediccions que fa l’articulista de cara al futur.

2. Explica els usos metafòrics del llenguatge en els fragments subratllats.

3....