Comentari Català Tirant lo Blanc

Marc Legaz 21/11/2013 Català

Comentari de text “Tirant lo Blanc” – Pàgina 167/170

El fragment a comentar forma part de l’obra “Tirant lo Blanc”, episodis amorosos, capítol 262 (Rèplica que fa l’emperadriu a Hipòlit), escrita per l’autor Joanot Martorell, que va néixer l’any 1413 a la ciutat de València, segons l’historiador Jaume Chiner, en el sidel llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de l’any 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l’humà. Joanot va començar a escriure el 2 de gener de 1460 i va ser publicat per Martí Joan de Galba.
En aquest fragment de Martorell apareixen alguns temes bastant importants de l’obra. El temaprincipal és l’amor cortès, entre l’emperadriu i Hipòlit a qui l’emperadriu el considera com un fill. Per la situació en la que es troben, és com un amor impossible, “platònic”. És aquest amor el que ens porta a un dels altres temes principals, que és la infidelitat, ja que l’emperadriu i Hipòlit traeixen l’emperador.
L’emperadriu i Hipòlit es troben a la cambra per parlar dels sentiments que elsuneixen. Mentre que l’emperadriu vol parlar de tot això, Hipòlit prefereix demostrar els seus sentiments, fent-li l’amor. Al matí següent, al criada entra a la cambra i els troba al llit estirats, dubta de si despertar l’emperadriu, ja que entén que ha traït al marit, però no sap amb qui. Finalment acaba decidint despertar-la i avisar-la de que si no fan alguna cosa els mataran, ja que a fora dela cambra hi ha l’emperador i els metges que volen entrar, per tant fan amagar a Hipòlit a la recambra.
Estructurem aquest fragment en tres parts rellevants. La primera part que va des de “Per més que el meu pensament...” fins a “... es van adormir que era de dia”, en la qual trobem a Hipòlit amb l’Emperadriu parlant a la cambra durant tota la nit. La segona part que va des de “Quan va ser del totde dia...” fins a “... el costum trist de lamentar-me i plorar”, en la qual apareix el personatge de la criada, que els troba i no sap ni que fer ni com actuar davant la situació. Finalment la tercera part que va des de “Quan l’emperadriu va veure...” fins a “... aquells besos freds, tristos i amargs”, en la qual l’emperadriu descobreix que l’emperador està a punt d’entrar a la cambra i tem perla seva vida i la d’Hipòlit.
Els personatges principals i més importants del fragment són l’emperadriu i Hipòlit, ja que són ells dos qui duen a terme aquesta escena. Per una banda, l’emperadriu que, tot i cometre la bogeria de trair al seu marit, es mostra més reservada; físicament, és relativament jove i guapa ja que quan tenia l’edat de Carmesina, era més bella que ella; mostra unesnecessitats premenopàusiques que vol satisfer. Per altra banda, Hipòlit, escuder, és un personatge jove i apassionat, que no pensa en les conseqüències dels seus actes; és de caràcter ambiciós i grimpador. També hem de destacar a Eliseu, que és la criada, ja que és ella qui troba els enamorats al llit, i és llavors, quan ens mostra la seva inseguretat, ja que es troba indecisa davant la situació, no sap quèfer. Tot i això, acaba tenint la valentia de despertar l’emperadriu i avisar-la del que està passant, mostrant la seva fidelitat cap a ella. Finalment, hi apareixen uns personatges secundaris, com són els metges, que volen entrar per comprovar com es troba l’emperadriu, tot i que només s’esmenten, però hi apareixen més tard; i el mateix passa amb l’emperador, que és present per Eliseu, tot i queno apareix al fragment.
En quant a l’estil d’aquest fragment es destaca un llenguatge àgil i variat, amb un diàleg d’estil directe i amb algunes figures estilístiques com exclamacions i preguntes retòriques. Martorell a vegades utilitza la Valenciana prosa en Plaerdemavida, per donar-li alguna mena de poder sobre Tirant, per exemple, en el cas en que ella s’enfada amb ell i li diu que no...