Comentari Catal La P Tria Nou

La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1789 – 1862) va ser un escriptor, economista, polític i taquígraf. Va estudiar retòrica i poètica al seminari, com també hidrostàtica, estàtica i física experimental.
El 1833 apareix La Pàtria o Oda a la Pàtria, publicada a la revista "El Vapor", que esdevé la seva obra més important, considerada com l'obrainiciadora de la Renaixença, així com també del moviment cultural de la Renaixença

Aquest poema expressa sentiment d’enyorança d’un paisatge i d’una llengua comunes. Carles Aribau vivint a Madrid, ho escriu en català, fet sorprenent perquè la literatura era castellana.
Tot el poema està escrit amb un to reivindicatiu, patriòtic i exaltat.
Hi ha una doble vessant de paisatge, cultura, pàtria, país,llengua... És aquesta fusió i identificació de pàtria. Fa fusió a través de la natura, on hi ha un valor simbòlic. Dóna valor històric.

Aribau en la primera estrofa ens explica el comiat de la pàtria a través del paisatge. S’acomiada dels turons, les muntanyes... Ho fa utilitzant una sèrie d’adjectius amb els que identifica la diversitat del paisatge, com per exemple: serres desiguals. Juga amb lasimbologia del paisatge.
Als versos 3-4 d’aquesta primera cobla expressa la tranquil·litat, la calma; “lo repòs etern”. També ho expressa amb “lo color més blau”, que significa l’amplitud de la mar. Tal i com hem dit al principi, hi ha una doble vessant, i en aquesta estrofa es pot veure, amb el contrast des les muntanyes i la mar. Aribau intentar dir-nos que des de dalt de les muntanyes podem veurela mar, i tot això transmet sensació de tranquil·litat.
No és un paisatge anònim, generalitzat, neutre, aquet del que s’acomiada, sinó que és particular; té noms: la tomba del Jueu, amb la que fa referència a la muntanya de Montjuïc, i ho fa amb un valor metafòric.
Per ell, el paisatge no s’acaba a les muntanyes de Catalunya, sinó que mira més endavant, cap a les Illes Balears. És una mena decatalanització, inclou tot dins de la seva pàtria. Es veu en una mena de metàfora “la mallorquina nau”.
Personalitza, expressa en el poema els seus sentiments a través el pronom “mia”. La pàtria mia.
Les muntanyes, Montseny específicament, fan la funció de visitar, per tant hi ha una personificació. Es pot veure a la segona part d’aquesta estrofa, a partit del vers 5, fins al 8.
Ens situa fora deCatalunya en aquests primers vuit versos. Quan diu “que allí, en la pàtria mia”, ens indica que mentre escriu el poema està fora de Catalunya, i ho intensifica amb l’adverbi “lluny” que apareix al tercer vers, indica la possessió del territori i ens vols transmetre el seu pensament, la seva sensació de no veure un retorn immediat. Al primer vers es veu d’una manera molt clara, al dir “per sempre”,deixa enrere la terra sense una perspectiva de tornar immediatament.
A la segona estrofa ja apareix el jo poètic amb el pronom de la primera persona en singular. També hi ha un to hiperbòlic en aquesta cobla.
Coneix la pàtria com allò que té més íntim a casa seva, els familiars, i el plor del seu fill. Aquesta associació de torrent amb aigua és una similitud amb el plor del seu fill. Aquesta és laprimera comparació que hi ha al poema.
Hi ha un personificació al primer vers de la geografia del país. Amb l’adjectiu que acompanya front, superbe, impressionant, vol magnificar la terra.
A la segona part d’aqueta segona estrofa, es veu obligat a marxar de la seva terra. Ja no té tant present la seva terra, no té tant sentida com abans. Fa un símil d’un arbre desarrelat amb ell mateix, haperdut, ha canviat les seves arrels de lloc. Ell no floreix com a persona, sinó floreix el seu esplendor.
Diu que el fet de deixar la terra li afecta, perd energia. A la primera part de la tercera estrofa el poeta intenta comunicar-nos la seva enyorança sobre la poesia catalana; enyora aqueta època important de la poesia catalana.
No serveix de res que s’hagi anar perquè no sent aqueta literatura...