comentari de Les Memòries de Konrad Adenauer

Les Memòries de Konrad Adenauer
Pregunta 1
a) Digues la Font i de què tracta.
Aquest fragment de les memòries de l’excanceller alemany Konrad Adenauer són una font primària, ja que és contemporània els fets (La guerra freda), i és una font política, perquè Adenauer exposa uns fets polítics amb un objectiu.
b) Digues quin és el seu context històric.
Aquest fragment està emmarcat dins de laguerra freda ( 1945-1989) on , després d ela Segona Guerra Mundial el món es va dividir en dos gran blocs antagònics: el comunista i el capitalista, liderats per l’URSS i USA respectivament. Durant aquest període no es va produïr cap enfrontament directe entre els líders de les dues potències, però hi va haver una situació de gran tensió permanent.
c) Qui era Konrad Adenauer?
Primer canceller dela República Federal Alemanya (Colònia, 1876 - Rhöndorf, 1967). Advocat de Colònia, va entrar en la política de la mà del catòlic Partit del Centre Alemany. El 1917 va arribar a ser alcalde de la seva ciutat, de manera que estava al capdavant de la mateixa quan va esclatar la revolució alemanya de 1919, que va contribuir a sufocar.
Convertit ja en un dels líders del centre, va començar aperfilar-se com defensor dels interessos regionals de Renània enfront del poder central. Va presidir la cambra alta del Parlament prussià durant la República de Weimar, entre 1920 i 1933. Quan van arribar al poder els nazis, va ser destituït dels seus càrrecs i fins i tot detingut el 1934. Les persecucions van pujar de to al 1944, quan va ser detingut de nou per la Gestapo i internat al camp deconcentració de Buchenwald.
En acabar la Segona Guerra Mundial, Adenauer tenia 69 anys, però la seva reputació d'home conservador, demòcrata i francòfil, bon gestor i lliure de sospites de col • laboració amb el nazisme, li van donar un perfil adequat per tornar a ocupar llocs rellevants. Va tornar inicialment a l'alcaldia de Colònia, de la qual va dimitir el 1945 per discrepàncies amb les forcesd'ocupació britàniques. Va intentar refundar el Centre, però la nova situació política li va aconsellar participar en la fundació de la Unió Demòcrata-Cristiana (CDU); comptant amb el suport de la jerarquia catòlica, va ascendir ràpidament, convertint-se en president del partit a la zona d'ocupació britànica.
El 1948 va ser elegit president del Consell Parlamentari, òrgan encarregat de dissenyar lesinstitucions bàsiques per crear un Estat alemany occidental unint les zones d'ocupació dels Estats Units, Gran Bretanya i França, a vista de la dificultat d'entesa amb la Unió Soviètica per a la reunificació del país. En 1949 Adenauer va accedir a la presidència de la CDU d'Alemanya Occidental, al front va guanyar aquell mateix any les primeres eleccions generals de la República Federal Alemanya. Enconseqüència, va ser triat canceller (no sense dificultats, ja que va ser el seu propi vot el que li va donar la majoria).
Reelegit el 1953, 1957 i 1961, va presidir el govern d'Alemanya Occidental durant 14 anys, pel que és considerat el «pare» de la democràcia alemanya. Entre els èxits del seu mandat destaquen la reconstrucció de la postguerra, la consolidació d'una democràcia estable i lareintegració d'Alemanya en el concert internacional. En 1954 va aconseguir acabar amb l'estatut de país ocupat i restablir la plena sobirania d'Alemanya.
Sota el seu govern es va produir l'anomenat «miracle econòmic alemany», atribuïble més al seu ministre d'Economia, Ludwig Erhard, que a ell mateix. En política exterior (cartera que va ocupar personalment entre 1951 i 1955) va fomentar l'aliança ambels Estats Units i l'acostament a França; resultat del primer seria la creació d'un nou exèrcit alemany integrat a l'OTAN (1954), i del segon, la decisiva participació alemanya en la Comunitat Econòmica Europea (1959).
Injuriat pel seu autoritarisme i pel seu acomodament als interessos occidentals, amb el temps les majors crítiques li vindrien per la seva actitud cap als països de l'Est, amb més...