Comentari De Plató

Ian Martorell

Comentari de text: Plató
—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades. —Així és. —I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat? —No ho crec —va dir. —Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que encara hiha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria? […] —No. —I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades opúbliques contra els amics o contra les ciutats? —Ben lluny. […] — I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar com pel que fa a obeir? —Aquesta n’és la causa i no una altra cosa. —Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats? —No, per Zeus —va dir. —Hem acomplertdel tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert principi i imatge de la justícia. 2Ben cert. —Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui ésconstructor, construccions, i així tots els altres. —Així sembla. —I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix. PLATÓ. La República, IV

Ian Martorell

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El que Plató vol mostrar al lectoren aquest fragment de La República, IV, és la relació entre el que signi ca que una persona actuï de forma justa i la concepció de la justícia en una ciutat. El Sòcrates de La República s’assegura mitjançant l’exempli cació de què no hi hagi cap dubte en què una persona serà justa si cadascuna de les parts de la seva ànima fa allò que li pertoca, tant per manar com per obeir. D’aquesta maneraqueda demostrat per analogia el principi prèviament establert sobre en què consisteix la justícia a la ciutat: la ciutat serà justa si, com en l’ànima, cadascuna de les seves parts fa la funció que li pertoca.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: a) «justícia»: que cada part de l’ànima o de la ciutatrealitzi la funció que li pertoca. b) «part de la seva naturalesa»: cadascuna de les parts de l’ànima: la raó, la voluntat i el desig. 3. Per què diu Plató que «la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguinexplícitament en el text.)

Plató pretén esbrinar què és el que fa que una ciutat sigui justa, per així poder conèixer què és el que fa just un individu. Per assolir aquest propòsit és que Plató idea una ciutat utòpica que s’organitza en tres classes socials, segons el principi de la divisió del treball. D’aquesta manera, cadascuna de les tres classes fa allò que li pertoca. Plató s’adona llavorsque el que fa que la seva ciutat hipotètica sigui justa és precisament aquest principi d’especialització en què l’havia fonamentat, i decideix fer una analogia amb l’ànima sota la premissa de què si la justícia consisteix realment en això que han conclòs que és (que cada part realitzi la funció que li pertoca), haurà de trobar les mateixes parts en l’ànima, i en una persona justa aquestes parts...