comentari de poema
Páginas: 5 (1059 palabras)
Publicado: 2 de septiembre de 2014
La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllarel teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Comentari de text
Màrius Torres (Lleida 1910 – Sant Quirze Safaja 1942), unpoeta de gran musicalitat i profunditat, és l’autor d’aquest poema, que va ser escrit el 5 de març de 1939.
Aquest poeta ingressà al 1935 al sanatori de Puig d’Olena a causa de tuberculosi, cosa que va influir en la seva obra.
El temes que tractava eren sobre la mort, el temps, la solitud, etc.
L’obra de Màrius Torres va ser escrita durant el període de la Guerra Civil i postguerra, motius pelsquals es reflecteix a la seva obra el sofriment que patia el dia a dia.
La Guerra Civil va causar males conseqüències sobretot a Catalunya; molts catalans van haver de marxar a l’exili i la llengua catalana va perdre molta importància, ja que es va acabar prohibint per Franco i només s’utilitzava d’amagat.
A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola al 1931, els catalanshavien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
Aquest poema va ser escrit encara no, un mes i mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català.
El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperar allò perdut en la derrota.
Primerament, ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya esperançada amb ideals republicans i de llibertat els quals sónenterrats sota les runes a mans dels feixistes. Seguidament recorre a la Pàtria demanant ajuda i protecció als seus fills que mai trairà, i esperant que els parli. A continuació desitja que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals que ja s’havia començat i que està sent desfeta en aquests temps d’opressió. Al final, explica que la ciutat ideal tindrà una veu ambtanta força que arribarà a tots els racons i donarà ànims a tots els derrotats i esperançarà tots els exiliats.
El poema és un sonet de versos alexandrins, és a dir, una forma estròfica formada per 14 versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.
En el primer quartet, Màrius Torres situa al lector en els temps finals de la Guerra Civil, que són temps de derrota per aCatalunya degut a la invasió feixista en que tots els ideals per al qual van lluitar els catalans són abatuts.
El segon quartet, el poeta demana a Catalunya que parli en els seus habitants per donar-los-hi consell. El poeta transmet un pessimisme pel fet de que ja no poden guanyar la guerra, però alhora, també l’esperança d’un futur en el qual les noves generacions continuïn la realització delsideals catalanistes i republicans.
En els dos últims tercets, l’escriptor desitja oblidar la ciutat derrotada i vol una altre ciutat ideal en el futur per sobre les etapes del temps que han viscut. Aquesta nova ciutat serà innovadora, coneguda per tots els racons i animarà als vençuts a fer camí i continuar vivint.
El gènere literari d’aquest text és lírica i la seva forma d’expressió ésuna narració subjectiva. Hi ha un únic narrador intern i és testimoni dels fets.
La ciutat llunyana és un sonet de versos alexandrins amb el següent esquema de rima:
12A/12B/12A/12B // 12C/12D/12C/12D // 12E/12F/12E/12F // 12G12H12H.
La rima és consonant i d’art major.
En aquest poema hi trobem els següents recursos estilístics: En el títol s’identifica una metonímia, on es designa una...
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllarel teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Comentari de text
Màrius Torres (Lleida 1910 – Sant Quirze Safaja 1942), unpoeta de gran musicalitat i profunditat, és l’autor d’aquest poema, que va ser escrit el 5 de març de 1939.
Aquest poeta ingressà al 1935 al sanatori de Puig d’Olena a causa de tuberculosi, cosa que va influir en la seva obra.
El temes que tractava eren sobre la mort, el temps, la solitud, etc.
L’obra de Màrius Torres va ser escrita durant el període de la Guerra Civil i postguerra, motius pelsquals es reflecteix a la seva obra el sofriment que patia el dia a dia.
La Guerra Civil va causar males conseqüències sobretot a Catalunya; molts catalans van haver de marxar a l’exili i la llengua catalana va perdre molta importància, ja que es va acabar prohibint per Franco i només s’utilitzava d’amagat.
A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola al 1931, els catalanshavien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
Aquest poema va ser escrit encara no, un mes i mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català.
El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperar allò perdut en la derrota.
Primerament, ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya esperançada amb ideals republicans i de llibertat els quals sónenterrats sota les runes a mans dels feixistes. Seguidament recorre a la Pàtria demanant ajuda i protecció als seus fills que mai trairà, i esperant que els parli. A continuació desitja que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals que ja s’havia començat i que està sent desfeta en aquests temps d’opressió. Al final, explica que la ciutat ideal tindrà una veu ambtanta força que arribarà a tots els racons i donarà ànims a tots els derrotats i esperançarà tots els exiliats.
El poema és un sonet de versos alexandrins, és a dir, una forma estròfica formada per 14 versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.
En el primer quartet, Màrius Torres situa al lector en els temps finals de la Guerra Civil, que són temps de derrota per aCatalunya degut a la invasió feixista en que tots els ideals per al qual van lluitar els catalans són abatuts.
El segon quartet, el poeta demana a Catalunya que parli en els seus habitants per donar-los-hi consell. El poeta transmet un pessimisme pel fet de que ja no poden guanyar la guerra, però alhora, també l’esperança d’un futur en el qual les noves generacions continuïn la realització delsideals catalanistes i republicans.
En els dos últims tercets, l’escriptor desitja oblidar la ciutat derrotada i vol una altre ciutat ideal en el futur per sobre les etapes del temps que han viscut. Aquesta nova ciutat serà innovadora, coneguda per tots els racons i animarà als vençuts a fer camí i continuar vivint.
El gènere literari d’aquest text és lírica i la seva forma d’expressió ésuna narració subjectiva. Hi ha un únic narrador intern i és testimoni dels fets.
La ciutat llunyana és un sonet de versos alexandrins amb el següent esquema de rima:
12A/12B/12A/12B // 12C/12D/12C/12D // 12E/12F/12E/12F // 12G12H12H.
La rima és consonant i d’art major.
En aquest poema hi trobem els següents recursos estilístics: En el títol s’identifica una metonímia, on es designa una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.