Comentari de text "Em plau d'atzar d'errar per les muralles" de J.V. Foix - Literatura Catalana
Páginas: 2 (481 palabras)
Publicado: 30 de julio de 2014
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, ambfèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer,rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.Aquest és un sonet pertanyent al llibre Sol i de dol, un recull de sonets del poeta avantguardista català del segle XX J. V. Foix, màxim impulsor del surrealisme a Catalunya.
El tema d’aquest sonetreflecteix clarament el que és l’avantguardisme català: una síntesi entre tradició i modernitat. El jo poètic expressa la seva exaltació per la modernitat i la seva estima al classicisme al llarg delpoema.
Per començar, es tracta d’un sonet, és a dir, un tipus de composició clàssica (tradició), i la seva mètrica és de 10 síl•labes per vers (amb cesura, 4+6) predominant el versos femenins. Larima és ABBA ABBA CDD CDD i consonant.
Al primer quartet s’expressa el plaer del jo poètic a l’hora d’enfocar la mirada temps enrere, al món passat (tradició).
Pel que fa al segon quartet, en ell esfa referència a la modernitat a través d’elements associats a un cotxe.
Per acabar, els dos tercets fan una ullada als canvis de la modernitat respecte a la pintura fent referència a la pintura delpassat i a la pintura de l’actualitat. I acaba el sonet amb la frase lapidària de Foix “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, frase que descriu a la perfecció l’essència de l’avantguardisme català i queengloba el sentit del sonet en qüestió.
Quant a les figures retòriques, podem trobar encavalcaments de versos al segon quartet, un epítet al primer vers del segon quartet (fèrries tenalles), un...
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, ambfèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer,rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.Aquest és un sonet pertanyent al llibre Sol i de dol, un recull de sonets del poeta avantguardista català del segle XX J. V. Foix, màxim impulsor del surrealisme a Catalunya.
El tema d’aquest sonetreflecteix clarament el que és l’avantguardisme català: una síntesi entre tradició i modernitat. El jo poètic expressa la seva exaltació per la modernitat i la seva estima al classicisme al llarg delpoema.
Per començar, es tracta d’un sonet, és a dir, un tipus de composició clàssica (tradició), i la seva mètrica és de 10 síl•labes per vers (amb cesura, 4+6) predominant el versos femenins. Larima és ABBA ABBA CDD CDD i consonant.
Al primer quartet s’expressa el plaer del jo poètic a l’hora d’enfocar la mirada temps enrere, al món passat (tradició).
Pel que fa al segon quartet, en ell esfa referència a la modernitat a través d’elements associats a un cotxe.
Per acabar, els dos tercets fan una ullada als canvis de la modernitat respecte a la pintura fent referència a la pintura delpassat i a la pintura de l’actualitat. I acaba el sonet amb la frase lapidària de Foix “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, frase que descriu a la perfecció l’essència de l’avantguardisme català i queengloba el sentit del sonet en qüestió.
Quant a les figures retòriques, podem trobar encavalcaments de versos al segon quartet, un epítet al primer vers del segon quartet (fèrries tenalles), un...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.