Comentari de text hume

El costum, doncs, és el gran guia de la vida humana. Només aquest principi fa útil la nostra experiència i ens permet esperar, per a l’esdevenidor, una successió de fets semblants als que han aparegut en el passat. Sense la influència del costum, no sabríem res de les qüestions de fet, tret del que és immediatament present en la memòria i els sentits. Tampoc no sabríem com ajustar els mitjans alsfins, ni com fer ús de les nostres capacitats naturals per produir un efecte determinat. Seria la fi immediata de tota acció i de la part principal de les nostres especulacions.
Hume, Investigació sobre l’enteniment humà

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 p.]

El text ens parla sobre un principi de la naturalesa humana al qual Humeanomena costum. Es tracte de creure que d’un fenomen determinat en succeirà un altre perquè l’experiència així ens ho ha mostrat les vegades anteriors que hem observat aquests fenòmens. És el que ens permet seguir pensant que en el futur els mateixos efectes es seguiran de les mateixes causes. Això ens permet saber com hem d’actuar i saber com hem d’utilitzar les nostres capacitats per produircerts efectes. Finalment, ens diu que no tenir aquesta capacitat ens portaria a l’escepticisme total respecte les nostres accions, ja que no sabríem com actuar i les nostres accions no tindrien sentit perquè no sabríem que passarà en el futur.

2. Què vol dir en el text que el costum és la gran guia de la vida humana. [2 p.]

Per entrar en aquest tema primer hem de conèixer la opinió de Humerespecte la causalitat i per què aquesta és una mera creença tot i que hem d’actuar com si existís.

Hume fa una extensa crítica a la idea de causalitat necessària. Segons ell, quan una persona afirma que un fenomen és causa d’un altre, està afirmant que aquests fenòmens estan connectats necessàriament (d’una determinada causa es produeix necessàriament un determinat efecte). Si aquesta connexióveritablement existeix ha de provenir d’una relació d’idees (relacions lògiques a les quals s’arriba només pel raonament sense necessitat de recórrer a l’experiència) o d’una qüestió de fet (coneixement al qual s’hi arriba a través de l’observació i l’experiència), ja que són els dos únics tipus de coneixements que tenim.

Hume descarta que la relació causa-efecte sigui una relació d’idees, jaque la relació no es pot conèixer a priori per un raonament si no que la coneixem per la nostra experiència. Si no és una relació d’idees hauria de ser una qüestió de fet: és veritat que només l’experiència ens instrueix sobre les causes i els efectes en mostrar-nos certs fets en conjunció constant (hem experimentat que a un fet determinat se succeeix regularment un altre), però aplicant el criteride validesa empirista (una idea és vàlida si podem determinar amb precisió la impressió simple de la qual deriva), l’experiència no ens mostra la necessarietat de la connexió, ja que de la relació en sí no en rebem cap impressió simple (percepció sensorial captada en el moment i que no es pot descompondre en elements últims) que pugui fonamentar la seva validesa. L’única cosa que ens dóna aconèixer l’experiència és que determinats fets o esdeveniments es donen en una conjunció constant, però la idea de causalitat necessària la crea la imaginació, no en tenim la impressió simple.

Les conseqüències d’això són que (1) les ciències empíriques en la mesura que utilitzen raonaments causals deixen de ser vàlides per donar un coneixement universal, necessari i per predir el futur i (2) elprincipi de causalitat establert per Aristòtil i seguit per tots els metafísics posteriors queda invalidat.

Ja que després de fer tota la comprovació de la idea de causalitat s’arriba a la conclusió de que la connexió entre causa i efecte no és necessària i per tant no podem predir els esdeveniments, el que ens diu Hume és que hem d’actuar com si la relació sí que existís i els fenòmens se...