comentari de text jacint verdaguer

Jacint Verdaguer

“Los dos campanars”, de Canigó (1885 )
[...]
(1)Una nit fosca al seu germà parlava

10A (Vers pla)

lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu? 10B (vers agut)
Alguna horaa ton cant me desvetllava

10A

i ma veu a la teva entrelligava

10B

cada matí per beneir a Déu.

10B Rima encadenada

(2)-Campanes ja no tinc- li responia
lo ferreny campanar de SantMartí-.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.
Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegíplorar;
set vegades per veure’m se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
tu que vius més avall, no els veus tornar?
(1)-No! Pel camí de Codalet i Prada
sols minaires i llauradors:
diu? que torna a son arbre la niuada,
mes ai!, la que deixà nostra branca:
no hi cantarà mai més dolces amors.
Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
nosaltres damunt seu anam caient;
lo segle queens deu tant ara ens aterra,
en son oblit nostra grandor enterra
i ossos i glòries i records se’ns ven.

= fort, robust

(2)-Ai!, ell ventà les cendres venerables
del comte de Rià, monfundador;
convertí mes capelles en estables,
i desniuats los àngels pels diables
en eixos cims ploraren de tristor.
I jo plorava amb ells i encara ploro,
mes ai!, sens esperança de conhort,
puix totse’n va, i no torna lo que enyoro,
i de pressa, de pressa, jo m’esfloro,
rusc on l’abell murmuriós s’és mort.
(1)-Caurem plegats- lo de Cuixà contestaJo altre cloquer tenia al meu costat;
rivaldels puigs, alçava l’ampla testa,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
estrafeia el clarí o la tempestat.
Com jo, tenia nou-cents anys de ma vida,
mes, nou Matusalem, també morí; =la persona méslongeva de l’A. T.
com Goliat al rebre la ferida, =personatge bíblic, soldat gegant filisteu...
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadàver gegantí.
[

/.../

Lo que un...