En la primera part del capítol “La meva identitat, les meves pertinences”, corresponent al llibre de l’escriptor francolibanès Amin Maalouf titulat “Les identitats que maten. Per una mundialitzacióque respecti la diversitat”, l’autor ens parla sobre el concepte que té d’identitat. Segons Maalouf la identitat està formada per múltiples pertinences (la tradició religiosa, la nacionalitat,l’ètnia, la professió, la família, la classe social, la ideologia política, etc.). Aquestes pertinences que formen la nostra identitat s’activen a partir de les relacions amb els altres (relacionsinterculturals) i el sentit d’aquesta activació està en funció del context social, cultural i polític d’un determinat moment històric. Seguint aquesta mateixa línia teòrica, Lévi-Strauss defensa la tesi quecada cultura es desenvolupa gràcies a les interaccions i als intercanvis amb d’altres cultures, és a dir, la diversitat cultural es genera i adquireix sentit en el marc de les relacions entre cultures(pàg.17). A més, si es parla d’història acumulativa es fa menció d’un conjunt de trets culturals què es generen, voluntàriament o no, a partir de les migracions, d’intercanvis culturals o de guerresi, en conseqüència, la construcció de civilitzacions es possibilita gràcies a la coalició entre diferents cultures.
En un dels exemples del text, Maalouf ens cita un home d’uns 50 anys de Sarajevoque al 1980 es proclamà com iugoslau, al 1992 ho feu com a musulmà, i en segon terme com a bòsni, i en l’actualitat com a bòsni i, en segon terme, com a musulmà. Com podem observar, es produeix uncanvi d’identitat significatiu envers la seva pertinença a una nacionalitat. Així les identitats tenen un caràcter dinàmic, ja què canvien de forma constant i contínua al llarg del temps en funció delscontexts presents. A més, cal afegir que certs aspectes individuals o pertinences d’una identitat (la llengua, la pertinença religiosa, etc.) poden ser extensibles a un grup de persones o a un...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.