Comentari de text: "Sol ixent. Impressió"
Páginas: 7 (1695 palabras)
Publicado: 5 de marzo de 2014
COMENTARI DE L’OBRA: SOL IXENT. IMPRESSIÓ
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Últim terç del segle XIX...
A França governava Lluís Felip d' Orleans (1830-1848). Després de la revolució burgesa de 1848 i l'abdicació del monarca, es proclamà la Segona República. El govern provisional va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició del'esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van portar Lluís Napoleó Bonaparte a presidir la República.
Però la constitució del Segon Imperi pel mateix Lluís Napoleó (Napoleó III), l'any 1852 arran d'un cop d'estat, va frustrar les expectatives dels radicals i posà de manifest, l'antagonisme entre els interessos de la burgesia i els de laclasse obrera. Aquesta etapa va durar fins a 1870. La derrota de França en la guerra contra Prússia va comportar l'enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República (1870-1940).
El març del 1871, esclatà la revolució de la Comuna de París. Es volia instaurar un nou règim de perfil marxista, els trets definidors del qual eren bàsicament la laïcitat, la lliure federació decomunes i cooperatives i l'eliminació de la repressió. Després de dos mesos, l'experiència fou un fracàs i es va generalitzar la repressió a Europa.
Durant la Tercera República, França va mantenir un ritme de creixement constant. Augmentà de manera considerable la producció de carbó i ferro colat i un creixement de la industria tèxtil i siderúrgica. Es van fer un gran nombre d'obres públiques, elsestrets carrerons medievals van donar pas a amples avingudes. La ciutat de parís es va convertir en el principal centre i referent artístic de món.
El moviment impressionista ja havia convertit París en el centre artístic europeu. Artistes de tot el món anaven a estudiar tant els nous descobriments com la nova actitud dels artistes que es mostraven rebels contra els convencionalismes del mónburgès.
2. ESTIL
L'aparició de la fotografia al segle XIX trastocà la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una nova tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat que cap altra de coneguda. L'únic que li faltava era el color. La ciència de l' època, interessada en l'estudi d'aquest, conclogué que la gamma cromàtica derivava d'uns quants tons purs que es mesclaven òpticamenta la retina. Els impressionistes es lliuraren a demostrar la veritat d'aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures que, unides, assolien la tonalitat volguda només en el cas que l'observador es col·loqués a la distància requerida respecte del quadre. Per tal d'aconseguir-ho calia veure de prop i sota l'efecte de la llum natural allò que es volia plasmar.
Per això s’abandonadefinitivament la pintura de taller. El pintor surt a l’aire lliure a pintar el que observa sobre la naturalesa i per captar la realitat transitòria i canviant i l'instant fugisser.
La finalitat dels pintors impressionistes era la d’aconseguir la plasmació de la llum en tots els seus efectes: fenòmens atmosfèrics, contrallums, reflexos sobre l’aigua, impressions lumíniques d’un determinat moment deldia… L’observació directa de la natura amb tots els seus efectes lumínics és, doncs, una de les característiques més importants d’aquest estil. I per aconseguir aquests objectius la pinzellada es torna lliure i trenca la superfície del quadre en tots els sentits: punts, comes, esborrany…
El color també influeix en el tractament de la llum. Monet va realitzar series (versions múltiples per exemplede la catedral de Rouen) ja que al repetir el mateix motiu a diferents hores del dia i amb un temps atmosfèric variable, li permetia demostrar que una mateixa forma varia amb la llum. Aquesta dependència de la llum feia que treballessin ràpidament, perquè l'instant de percepció passa i, per tant, s'escapa.
Els impressionistes també fonamenten la seva pintura en la teoria de que els colors en...
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Últim terç del segle XIX...
A França governava Lluís Felip d' Orleans (1830-1848). Després de la revolució burgesa de 1848 i l'abdicació del monarca, es proclamà la Segona República. El govern provisional va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició del'esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van portar Lluís Napoleó Bonaparte a presidir la República.
Però la constitució del Segon Imperi pel mateix Lluís Napoleó (Napoleó III), l'any 1852 arran d'un cop d'estat, va frustrar les expectatives dels radicals i posà de manifest, l'antagonisme entre els interessos de la burgesia i els de laclasse obrera. Aquesta etapa va durar fins a 1870. La derrota de França en la guerra contra Prússia va comportar l'enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República (1870-1940).
El març del 1871, esclatà la revolució de la Comuna de París. Es volia instaurar un nou règim de perfil marxista, els trets definidors del qual eren bàsicament la laïcitat, la lliure federació decomunes i cooperatives i l'eliminació de la repressió. Després de dos mesos, l'experiència fou un fracàs i es va generalitzar la repressió a Europa.
Durant la Tercera República, França va mantenir un ritme de creixement constant. Augmentà de manera considerable la producció de carbó i ferro colat i un creixement de la industria tèxtil i siderúrgica. Es van fer un gran nombre d'obres públiques, elsestrets carrerons medievals van donar pas a amples avingudes. La ciutat de parís es va convertir en el principal centre i referent artístic de món.
El moviment impressionista ja havia convertit París en el centre artístic europeu. Artistes de tot el món anaven a estudiar tant els nous descobriments com la nova actitud dels artistes que es mostraven rebels contra els convencionalismes del mónburgès.
2. ESTIL
L'aparició de la fotografia al segle XIX trastocà la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una nova tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat que cap altra de coneguda. L'únic que li faltava era el color. La ciència de l' època, interessada en l'estudi d'aquest, conclogué que la gamma cromàtica derivava d'uns quants tons purs que es mesclaven òpticamenta la retina. Els impressionistes es lliuraren a demostrar la veritat d'aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures que, unides, assolien la tonalitat volguda només en el cas que l'observador es col·loqués a la distància requerida respecte del quadre. Per tal d'aconseguir-ho calia veure de prop i sota l'efecte de la llum natural allò que es volia plasmar.
Per això s’abandonadefinitivament la pintura de taller. El pintor surt a l’aire lliure a pintar el que observa sobre la naturalesa i per captar la realitat transitòria i canviant i l'instant fugisser.
La finalitat dels pintors impressionistes era la d’aconseguir la plasmació de la llum en tots els seus efectes: fenòmens atmosfèrics, contrallums, reflexos sobre l’aigua, impressions lumíniques d’un determinat moment deldia… L’observació directa de la natura amb tots els seus efectes lumínics és, doncs, una de les característiques més importants d’aquest estil. I per aconseguir aquests objectius la pinzellada es torna lliure i trenca la superfície del quadre en tots els sentits: punts, comes, esborrany…
El color també influeix en el tractament de la llum. Monet va realitzar series (versions múltiples per exemplede la catedral de Rouen) ja que al repetir el mateix motiu a diferents hores del dia i amb un temps atmosfèric variable, li permetia demostrar que una mateixa forma varia amb la llum. Aquesta dependència de la llum feia que treballessin ràpidament, perquè l'instant de percepció passa i, per tant, s'escapa.
Els impressionistes també fonamenten la seva pintura en la teoria de que els colors en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.