Comentari de text d'un fragment de Maria Rosa (1894), d'Àngel Guimerà

Maria Rosa (1894), d’Àngel Guimerà











Aquest fragment, que culmina amb un parlament, és un diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal, els personatges protagonistes del drama MariaRosa d’Àngel Guimerà. Aquest es va estrenar simultàniament al Teatro Princesa de Madrid i al Teatre Novetats de Barcelona la nit del 24 de novembre de 1894.
En aquell moment, Guimerà vivia el momentàlgid de la seva carrera. L’any 1888 havia estrenat Mar i Cel, amb la qual havia aconseguit un gran èxit de crítica i públic i una gran projecció internacional. Aquest període d’esplendor s’allargariafins al tombant de segle, etapa en què, a més de Maria Rosa, també estrenaria dues de les seves obres més conegudes i representatives: Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900).
Aquesta fragmentcorrespon a la penúltima escena del segon acte. En Marçal ha fet creure a la Maria Rosa que s’ha barallat amb en Badori per ella i que n’ha resultat ferit. D’aquesta manera, aconsegueix que la MariaRosa el deixi entrar a la seva habitació i, per tant, estiguin tots dos sols sota el mateix sostre. Quan, a l’escena següent, la resta de personatges els trobin junts, la Maria Rosa es veurà obligada acasar-se amb ell. El tema a l’entorn del qual gira aquest fragment és l’obsessió que sent Marçal per Maria Rosa, que bé podria qualificar-se de malaltissa i destructiva.
Podem dividir el fragment endues parts. La primera, que va des de l’inici del fragment fins a la primera frase de la tercera intervenció d’en Marçal, i en la qual aquest és identificat amb la figura del diable; la segona, quecomença amb “Mes sóc un diable...” i continua fins al final, en què ell explica com no pot pensar en res més que no sigui la Maria Rosa.
Les acotacions d’en Marçal són de to (“carinyós”, “rabiós”) imostren la seva passió desbordant, que tant pot presentar-se amorosament com amb violència. L’acotació de la Maria Rosa és d’acció (“corrent a la porta d’en Quirze”), ja que, en veure’s sola amb en...