Comentari De Text. L'Esperit De Les Lleis, Montesquieu

LA TEORIA DE LA SEPARACIÓ DE PODERS


Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu dels assumptes que depenen del dret de gents i el poder executiu dels que depenen del dret civil. Pel poder legislatiu, el príncep, o el magistrat, promulga lleis per cert temps o per sempre, i esmena o deroga les existents. Pel segon poder, disposa de la guerra i de lapau, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat, prevé les invasions. Pel tercer, castiga els delictes o jutja les diferències entre particulars. Anomenarem a aquest poder judicial, i l'altre, simplement, poder executiu de l'Estat. La llibertat política d'un ciutadà depèn de la tranquil·litat d'esperit que neix de l'opinió que té cadascú de la seva seguretat. I perquè existeixi la llibertat ésnecessari -que el Govern sigui tal que cap ciutadà pugui témer res d'un altre. Quan el poder legislatiu està unit al poder executiu en la mateixa persona o en el mateix cos, no hi ha llibertat perquè es pot témer que el monarca o el Senat promulguin lleis tiràniques per fer-les complir tirànicament. Tampoc hi ha llibertat si el poder judicial no està separat del legislatiu ni l'executiu. Si vaunit al poder legislatiu, el poder sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, ja que el jutge seriosa al mateix temps legislador. Si va unit al poder executiu, el jutge podria tenir la força d'un opressor. Tot estaria perdut si el mateix Home, el mateix cos de persones principals, dels nobles o del poble, exercís els tres poders: el de fer les lleis, el d'executar les resolucionspúbliques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars


Montesquieu: L'Esperit de les Lleis, 1748

DIVISIÓ TEXT

Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu dels assumptes que depenen del dret de gents i el poder executiu dels que depenen del dret civil. Pel poder legislatiu, el príncep, o el magistrat, promulga lleis per certtemps o per sempre, i esmena o deroga les existents. Pel segon poder, disposa de la guerra i de la pau, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat, prevé les invasions. Pel tercer, castiga els delictes o jutja les diferències entre particulars. Anomenarem a aquest poder judicial, i l'altre, simplement, poder executiu de l'Estat.

La llibertat política d'un ciutadà depèn de la tranquil·litatd'esperit que neix de l'opinió que té cadascú de la seva seguretat. I perquè existeixi la llibertat és necessari -que el Govern sigui tal que cap ciutadà pugui témer res d'un altre. Quan el poder legislatiu està unit al poder executiu en la mateixa persona o en el mateix cos, no hi ha llibertat perquè es pot témer que el monarca o el Senat promulguin lleis tiràniques per fer-les complirtirànicament. Tampoc hi ha llibertat si el poder judicial no està separat del legislatiu ni l'executiu. Si va unit al poder legislatiu, el poder sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, ja que el jutge seriosa al mateix temps legislador. Si va unit al poder executiu, el jutge podria tenir la força d'un opressor.
Tot estaria perdut si el mateix Home, el mateix cos de persones principals,dels nobles o del poble, exercís els tres poders: el de fer les lleis, el d'executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars

Blau: Montesquieu explica i exposa els tres poders que hi ha i en què consisteixen. Diu que hi ha tres poders:
➢ El legislatiu, on el príncep o magistrat milloren i/o lleven lleis o en fan de noves.
➢ Al principi diuque hi ha dos poders executius:
o El dels assumptes que depenen del dret de gents.
o I els que depenen de el dret civil.
➢ Aquest darrer, del dret civil, és el poder judicial, que penalitza i jutja els delictes.
Verd: Explica què és la llibertat i com es pot aconseguir. La defensa molt i exigeix que tothom n’ha de tenir. Després ho argumenta dient que quan els tres poders...