Comentari de text
Solsona, amb aquest conte, qüestiona la omnipotència i la perfecció de Déu, d’aquell Déu descrit per latradició judeocristiana, això és, un ésser a qui res no li manca, ni tan sols els sentits. El Déu de veritat, el que descriu Solsona, no és només cec, tambéés sord. Per tant: podrà aquest Déu tenir cura de nosaltres? Intentem debades que algú escolti les nostres pregàries? Ser sord i cec vol dir serimperfecte?
Precisament, d’aquesta darrera pregunta deriva un altre tema important: pretén Solsona simplement donar-nos una lliçó d’integració social? Sominjustos amb aquells que considerem “imperfectes”? Es podria dir que, tot “personificant” Déu, tot dotant-lo d’alló que nosaltres anomenem imperfecció, l’autorvol trametre la idea que si Déu té aquestes mancances, aleshores, ser cec i sord no és un problema, sinó tot el contrari, ells, els cecs i els sords, sónels que realment estan creats a imatge i semblança de Déu mentre que nosaltres, si finalment aconseguim ascendir al Cel, serem els “ estranys”, els quehauran de buscar alguna manera d’adaptar-se al Paradís. Consegüentment, Solsona fa trontollar la idea de perfecció que tenim i ens planteja la novasituació a través de la desmitificació del Cel: l’altre món ara és classista, com la terra i nosaltres, els sans serem els perjudicats.
El pobre cec, quan mor,és rebut amb grans honors i li és assignada una cambra luxosa. Resulta curiós que pregunti si tothom és rebut de la mateixa manera quan mor, ja que
Regístrate para leer el documento completo.