comentari de text
Páginas: 5 (1180 palabras)
Publicado: 15 de febrero de 2014
Comentari de text
El poema que he triat i que més tard comentaré, és el de “l’emigrant”, poema força conegut de Jacint Verdaguer, un dels poetes catalans més importants. Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. El 1870 és ordenat sacerdot, en comptes de ser enviat a Barcelona a ampliarestudis, és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia on treballa sobretot en el poema èpic “L'Atlàntida”. El 1877 acaba d’escriure “l’Atlàntida” i guanya els Jocs Florals amb ell. Seguidament aconsegueix un èxit immediat. Aquesta obra marca un punt a la seva vida, i és a partir d’això que comença la seva època més gloriosa. Contribueix a laRenaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. A part de “l’Atlàntida” esmentada abans, també destaquen obres com el “Canigó” i els recull poètics “Idil·lis i cants místics”.
“L’emigrant”, s'ha convertit amb el temps en uncant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana. La poesia lírica de Jacint Verdaguer té arrels populars profundes: és escrita en un llenguatge planer col·loquial, s’inspira en la poesia tradicional; i es basa en creences, mites, llegendes i tradicions populars. I dins d’aquesta poesia hi ha “l’emigrant”.
El tema principalde “l’emigrant”, és el sentiment d’enyorança de la seva pàtria, Catalunya, explicant que quan ell s’allunya, el sentiment d’enyorança és tan gran, que la tristesa l’envaeix.
En quan a la mètrica i la rima del poema, està estructurat en quatre estrofes. La primera, i la més important, està formada per quatre versos pentasíl·labs, i les altres tres estrofes, estan formades per vuit versos, quecombinen l’art major amb l’art menor. Són versos tetrasíl·labs i decasíl·labs. La rima és clarament consonant i femenina. I el seu esquema mètric és el següent: abab, CdCdEfEf, GhGhIjIj, KlKlMnMn. Respecte a les figures retòriques, se’n troben forces. Primer de tot, he trobat dos preguntes retòriques: “¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? “ i “¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat?”.Després el paral·lelisme hi apareix molt, com per exemple en els versos vint-i-tres i vint-i-cinc, quan diu “dolça mare”i “me’n desterra”. També si poden veure epítets com: “dolça Catalunya”, “hermosa vall”, “sanitosos climes”, “bell Montserrat”, “hermosa seu”, “dolça mare”. Les metàfores també hi apareixen sovint: “Hermosa vall, bressol de ma infantesa”, volent fer referència a la Plana de Vic, onell va néixer, “blanc Pirineu”(prineu nevat), “Arpes del bosc”, fent referència al soroll que fa al bosc, “joiells de la corona”, volent dir que els turons són com les joies d’una corona. Després tenim hipèrbatons on altera l’ordre gramatical de les paraules: “on trobaré tes cimes, Bell Montserrat” i “blanc
Pirineu”. També s’hi troben varies hipèrboles: “quan de tu s'allunya
d'enyorança esmor”, “mes ai, mes ai”.
Tornant a l’estructura del poema, podem veure que es separa clarament en dos.
La primera estrofa, on ens pretén presentar el tema principal i el fil conductor del poema, el qual és l’enyorança de la pàtria, en aquest cas és Catalunya. Tot això ho fa explicant que quan ell s’allunya de la seva pàtria estimada, l’enyorança és tant gran i forta, que d’enyorança un es mor.I l’altra part, són les altres tres estrofes on el la segona estrofa, ens parla de la vall de la seva infantesa, que és la Plana de Vic, que és on ell es va criar i on va créixer. Ho fa descrivint els Pirineus, els marges i rius, tal i com ho veia des de la Plana de Vic. També ens descriu l’ermita, que és on ell, havia donat missa. Era l’esglèsia de Sant Esteve en el terme de Vinyoles d’Orís. I...
Comentari de text
El poema que he triat i que més tard comentaré, és el de “l’emigrant”, poema força conegut de Jacint Verdaguer, un dels poetes catalans més importants. Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. El 1870 és ordenat sacerdot, en comptes de ser enviat a Barcelona a ampliarestudis, és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia on treballa sobretot en el poema èpic “L'Atlàntida”. El 1877 acaba d’escriure “l’Atlàntida” i guanya els Jocs Florals amb ell. Seguidament aconsegueix un èxit immediat. Aquesta obra marca un punt a la seva vida, i és a partir d’això que comença la seva època més gloriosa. Contribueix a laRenaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. A part de “l’Atlàntida” esmentada abans, també destaquen obres com el “Canigó” i els recull poètics “Idil·lis i cants místics”.
“L’emigrant”, s'ha convertit amb el temps en uncant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana. La poesia lírica de Jacint Verdaguer té arrels populars profundes: és escrita en un llenguatge planer col·loquial, s’inspira en la poesia tradicional; i es basa en creences, mites, llegendes i tradicions populars. I dins d’aquesta poesia hi ha “l’emigrant”.
El tema principalde “l’emigrant”, és el sentiment d’enyorança de la seva pàtria, Catalunya, explicant que quan ell s’allunya, el sentiment d’enyorança és tan gran, que la tristesa l’envaeix.
En quan a la mètrica i la rima del poema, està estructurat en quatre estrofes. La primera, i la més important, està formada per quatre versos pentasíl·labs, i les altres tres estrofes, estan formades per vuit versos, quecombinen l’art major amb l’art menor. Són versos tetrasíl·labs i decasíl·labs. La rima és clarament consonant i femenina. I el seu esquema mètric és el següent: abab, CdCdEfEf, GhGhIjIj, KlKlMnMn. Respecte a les figures retòriques, se’n troben forces. Primer de tot, he trobat dos preguntes retòriques: “¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? “ i “¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat?”.Després el paral·lelisme hi apareix molt, com per exemple en els versos vint-i-tres i vint-i-cinc, quan diu “dolça mare”i “me’n desterra”. També si poden veure epítets com: “dolça Catalunya”, “hermosa vall”, “sanitosos climes”, “bell Montserrat”, “hermosa seu”, “dolça mare”. Les metàfores també hi apareixen sovint: “Hermosa vall, bressol de ma infantesa”, volent fer referència a la Plana de Vic, onell va néixer, “blanc Pirineu”(prineu nevat), “Arpes del bosc”, fent referència al soroll que fa al bosc, “joiells de la corona”, volent dir que els turons són com les joies d’una corona. Després tenim hipèrbatons on altera l’ordre gramatical de les paraules: “on trobaré tes cimes, Bell Montserrat” i “blanc
Pirineu”. També s’hi troben varies hipèrboles: “quan de tu s'allunya
d'enyorança esmor”, “mes ai, mes ai”.
Tornant a l’estructura del poema, podem veure que es separa clarament en dos.
La primera estrofa, on ens pretén presentar el tema principal i el fil conductor del poema, el qual és l’enyorança de la pàtria, en aquest cas és Catalunya. Tot això ho fa explicant que quan ell s’allunya de la seva pàtria estimada, l’enyorança és tant gran i forta, que d’enyorança un es mor.I l’altra part, són les altres tres estrofes on el la segona estrofa, ens parla de la vall de la seva infantesa, que és la Plana de Vic, que és on ell es va criar i on va créixer. Ho fa descrivint els Pirineus, els marges i rius, tal i com ho veia des de la Plana de Vic. També ens descriu l’ermita, que és on ell, havia donat missa. Era l’esglèsia de Sant Esteve en el terme de Vinyoles d’Orís. I...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.