Comentari de Titus Vili de Roma

Comentari de Roma
Per començar aquest comentari del text, escrit per un famós historiador romà de finals del segle I a. C. anomenat Titus Livi, començaré per explicar breument el seu principal protagonista , que en aquest cas és el senyor Servi Tul•li.
Servi Tul•li va ser el sisè rei de Roma i el segon rei de la dinastia Etrusca, successor de Tarquini Prisc i va governar des de l’any 578 a. C.fins al 535 a. C. (44 anys de regnat), quan va ser assassinat per la seva filla Tulia amb la ajuda del seu gendre Tarquini el Superb, que va ocupar el tro en el seu lloc.
Principalment es recorda a Servi Tul•li com un dels reis més admirats de Roma, fins el punt de ser considerat casi com el segon fundador i l’autèntic creador del concepte de ciutadania romana. Per haver promulgat unaconstitució amb la introducció del cens, la reforma del exercit, i hagué introduït els aspectes socials de les estructures col•lectives no escrites de l’organització i funcions de l’Estat (com la composició de les tribus, el exercit, el Senat amb les assemblees de votació, la recaptació d’impostos, la realització de cens oficials, etc...) i l’ampliació dels límits de la ciutat. En l’època clàssica se liatribueix a la construcció de les muralles de Roma, anomenats murs servians, que eren antigues fortificacions de la ciutat del període de la República amb una longitud de uns 11 kilòmetres, englobaven 427 hectàrees que incloïen els sets turons tradicionals de la ciutat. Però els últims estudis dels arqueòlegs indiquen que aquestes muralles corresponen al segle IV a. C. i van ser construïdes amb pedraprocedent de les canteres de Grotta Fosca situades en territori de Veyes, ciutat que va ser conquerida per els romans en l’any 396 a. C.
Les famoses reformes de Servi Tul•li tenen dues vessants, la primera va ser estructurar la societat civil en classes i centúries, i la segona seria a partir de la primera l’organització de l’exercit. S’estructurava els ciutadans segons la seva riquesa, aixòsuposa un canvi en l’aristocràcia Patrícia principalment dominada per les cases o dinasties nobles descendents d’algun llinatge, cosa que permetia la promoció a patricis dels sectors no-nobles però rics. En l’antiga Roma la classe social dels patricis estava composta per els descendents de les trenta curies primitives, suposadament creades per el propi Ròmul, el llegendari fundador i primer rei deRoma. El nom de patrici prové de “pater” (pares), en referencia de que són els descendents directes dels primers pares de Roma, això va continuar així a l’antiga Roma, fins a les reformes del ja esmentat Servi Tul•li, que permetia la consolidació o l’obtenció d’aquesta classe social regida per la riquesa, enlloc del llinatge per naixement de les classes nobles patricies.
Al instaura elprimer cens de vot de la historia de Roma, Servi Tul•li va dividir la població en cinc classes socials o econòmiques representades cada una d’elles per un nombre determinat de centúries (vots) en una nova assemblea, anomenada Comicis de les Centúries, dits grups socials o econòmics també s’aplicarien per l’organització de l’exercit. Aquestes classes estaven distribuïdes de la següent manera; deixant apart els Cavallers (que també eren nobles) i que tenien una representació a l’Assemblea de 18 Centúries. Començarem aquest escalafó amb la 1º classe (aquests eren l’aristocràcia Patrícia tant de nobles com els no-nobles) que havien de tenir una riquesa superior, (tant podria ser en diners o en propietats), a 100.000 asos i obtenien una representació de 80 Centúries. En segon lloc hi trobem els dela 2º classe que havien de tenir una riquesa superior a 75.000 asos, amb una representació de 20 Centúries. En la tercera posició estan els de la 3º classe, que tenien que acumular una riquesa superior a 50.000 asos, amb una representació a l’assemblea de 20 Centúries. Després trobaríem els de la 4º classe, que amb una representació de 20 Centúries, havien d’obtenir una riquesa superior a...