Comentari del llibre l'escriptura

Anàlisi profund des del seus inicis fins al plantejament en un futur de l’escriptura global. És a dir, Tusón fa un repàs de tota la història de l’escriptura. Des del seus inicis on l’autor narra lade milers d’anys que va necessitar hom per adonar-se de la tremenda importància de l’escriptura, passant per la seva major aplicació que fou amb la revolució industrial i l’escolarització de lapoblació infantil dels segles XVIII i XIX. Tusón afirma que simplement va ser un complement més de la comunicació oral, quelcom realment clau en el llenguatge humà. D’aquesta manera, justifica que lesllengües foren creades per a la comunicació oral, és a dir, per a la conversa, pel cara a cara. Al llarg d’aquest primer capítol es limita a descriure les diferents definicions de l’escriptura de variïspensadors, així com les seves funcions i usos o el tipus de material on s’hi ha practicat. De reflexions em quedo amb la que fa Albertine Gaur, el qual destaca i considera escriptura “la conservaciód’informació sobre un suport independent, informació que pot ser recuperada i utilitzada en qualsevol moment i en qualsevol lloc per tothom que sigui capaç de consultar-la i descodificar-la”. Per tancar elprimer capítol, Jesús Tusón reflexiona sobre el poder de l’escriptura, al cap i a la fi, el més important de tots els aspectes si més no. Em quedo amb les paraules que utilitza l’autor de Walter Ong perreferir-se a aquest poder. “No hi ha manera de refutar un text directament. Després d’una impugnació generalitzada i destructiva, el text continua dient allò que deia. Aquesta és la raó per la qual,en la parla popular, l’expressió el llibre diu és l’equivalent de és veritat”.
En el segon capítol l’autor valencià fa un repàs del tipus d’escriptura, des de les bases semiològiques d’aquestamateixa, fent referència a les senyals / icones i la seva derivació als símbols, així com els dos grups de representacions; fonològiques i no fonològiques. A les primeres hi trobem els sil•labaris i...