Comentari "Es Quan Dormo Que Hi Veig Clar"

BIOGRAFIA
Josep Vicenç Foix i Mas conegut com a J.V. Foix, va néixer a Sarrià, Barcelona al 1893. Va ser un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats de les avantguardes literàries catalanes.
Va estudiar dret a l’ universitat de Barcelona però ho va deixar al segon any per continuar el negoci de la pastisseria familiar. Va ser aleshores quant va començar a interessar-se per lalectura de clàssics.
Al 1916 va ser redactor de “La revista” on va escriure els seus 2 primers poemes, també va ser redactor de les revistes: La consola, L’amic de les arts i Quaderns de poesia.
En finalitzar la guerra civil espanyola va retornar al negoci familiar, deixant a un costat per un temps les seves inquietuds artístiques i va continuar donant suport als joves artistes d'avantguarda.El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre del Institut d’estudis catalans. La seva obra va adquirir més popularitat a partir de la musicalització del seu poema "És quan dormo que hi veig clar" interpretada per Joan Manel Serrat.
L'any 1961 va rebre el Premi Lletra d’Or per la seva obra de 1960 Onze Nadals i un Cap d'Any i el 1985 el “Premi de la Crítica de poesia catalana” per Cròniquesde l'ultrason. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.
Les seves obres són un miratge sensual delpaissatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot substrat, la paraula, forma, cal•ligrafia i la terra, J.V. Foix va aconseguir una poesia autèntica. Va ser un autor preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil.


OBRA. És quan dormo que hi veig clar
És quan plou que ballo sol,
vestit d’algues, or i escata,
hi ha un pany demar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol,
vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l’era,
em vesteixo d’home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato elmonstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
foll d’una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d’una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s’afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
foll d’una dolça metzina.




És quan dormo que hi veig clar pertany alllibre On he deixat les claus... (1953)
El poema té tres estrofes de deu versos. Els versos són heptasíl•labs i són versos d’art menor. La rima es consonant abababbaab.
Només veure el títol ja ens donem compte que aquest és una antítesis entre dormir i veure les coses clares. El títol ja diu molt del poema.
A la primer vers de la primera estrofa ens donem compte de que hi ha una antítesis a és quanplou que ballo sol. Perquè plou i sol són paraules contràries. Diu que està passant temps difícils però que tot i així ha de buscar la part positiva i tirar endavant i intentar passar-s’ho bé (per això vestit d’algues, or i escata). Amb hi ha un pany de mar al revolt es refereix a Catalunya (metàfora). Ens donem compte de que per parlar de Catalunya fa servir coses relacionades amb el mar, com lesalgues i les escates. Quan parla del casalot del pirata ( a part de parlar un altre cop de coses relacionades amb el mar) es refereix a ell com a pirata i el casalot com Catalunya. Quan diu que es un ample gira sol vol dir que ells busquen les alegries, la felicitat, la llum, el sol (aquí hi ha una metàfora, entre Catalunya i el gira-sol). Pensem que l’autor parla de l’època franquista i que...