Comentari Filo

Dins del text de Ernst Cassirer he triat la primera idea que ens planteja l’autor perquè la comparació que planteja m’ha agradat i l’he trobat interessantde comentar. Ernst Cassirer diu que quan aprenem un nou idioma és com si ens convertíssim en nens, perquè en aquell moment estem tenint exactament lamateixa experiència i el mateix sentiment que té un nen quan vol parlar i expressar-se i no pot perquè no té la capacitat suficient per poder entendre irespondre el que li diuen. Tot i que tinguem la capacitat d’aprendren’s paraules o vocabulari en aquell idioma, si no pensem en aquella llengua mai podrem parlar-loni saber-lo bé, perquè el que sabrem només serà la gramàtica, la pronunciació i les regles que presenta, però no el sentiment i la cultura que tenen elsparlants d’aquesta llengua. Aquesta és la qüestió per la qual Ernst Cassirer fa aquesta comparació amb els nens, comparació amb la qual estic totalmentd’acord; perquè quan som petits el que diem no ho diem perquè ho vulguem dir o perquè realment sapiguem el que significa sinó que ho diem perquè hem sentit que elsnostres pares o la gent que ens envolta ho diuen.
Finalment, afegir que, després de llegir-me el text sencer, l’he trobat interessant perquè m’ha fetreflexionar sobre què representa aprendre un idioma tot comparant el meu aprenentatge de la llengua anglesa. M’ha fet adonar que aprendre una llengua norepresenta només saber-se el vocabulari i la gramàtica, sinó que implica la cultura, la manera de veure les coses, de virue… dels parlants d’aquella llengua.