Comentari: Karl Polanyi. El Sistema Económico Como Proceso Institucionalizado

COMENTARI:
KARL POLANYI. EL SISTEMA ECONÓMICO COMO PROCESO INSTITUCIONALIZADO.

Karl Polanyi pertany a l’escola sustantivista. Per a aquesta escola l'economia és un sistema de relacions socials. Per a ells, l'antropologia econòmica ha d'estudiar les estructures de producció (i depredació) així com de distribució que fan possible l'existència física dels individus. L'antropòleg ha dedocumentar els sistemes de circulació de béns. La lògica formalista no és aplicable a tots els sistemes econòmics existents. No es pot estudiar la circulació al marge dels sistemes socials globals. El fundador és l'hongarès nacionalitzat nord-americà Karl Polanyi i la seva obra més important "La gran transformació". Els seus plantejaments principals es poden resumir en l'existència de tres mecanismes decirculació de béns els quals va anomenar mecanismes d'integració per referir-se a àmbits més amplis de relacions socials globals. El primer mecanisme és el basat en la reciprocitat (regals, dons). Es dóna en societats caçadores-recolectores o caçadors-recolectors no productores que tenen nivells de desenvolupament tecnològic menor. També es dóna en societats agrícoles incipients i, amb un paper méssecundari, a les productores com la nostra.El segon mecanisme està fonamentat en la redistribució. Es dóna en societats amb un poder centralitzat capaç de recollir el produït i distribuir segons el seu criteri. L'excepció són alguns grups d'indígenes americans del nord que no són societats productores, sinó pescadors. La varietat política és molt gran. El tercer és el basat en el principi demercat (compra-venda). En aquest funcionen els altres mecanismes, però de forma secundària (reciprocitat en família, redistribució de l'estat). A més, aquests sistemes poden estar o no embedded ("incrustat"). Els dos primers mecanismes estarien "incrustats" en l'estructura social global ja que

s’interrelacionarien moltíssim més amb els altres àmbits del social. Aquest enfocament permet concretarmolt més i focalitzar l'estudi.
El sistema econòmic és, doncs, un procés institucionalitzat. El procés es refereix al moviment al desenvolupament, als canvis, a la producció i sobretot al "canvi de mans" a què es veu sotmesa aquesta. L'apropiació és una transacció que confereix la disposició d'administrar el bé adquirit de la manera que es vulgui. Les activitats socials en la mesura que participend'aquest procés poden ser anomenades econòmiques, i les institucions ho són en quant concentren moltes d'aquestes activitats. Segons l'autor aquestes activitats, depenent de les seves característiques, podrien acoplar-se en una o altra de les classes: Mecànica, biològica i psicològica. Però això no arribaria a donar-nos l'anàlisi complert sobre els mitjans de producció i transports.
Des delpunt de vista institucional, tot el que genera e integra la producció no és més que unitats semàntiques d'un gran context social. Diferents formes de comprendre aquests aspectes de la producció econòmica confereixen una o altra societat.
La institucionalització del procés econòmic dota el procés d'unitat i estabilitat; crea una estructura amb una funció determinada en cada societat. L'economiahumana es veu embolicada doncs en institucions econòmiques i no econòmiques.
L'estudi de com estan instituïdes les economies empíriques ha de començar diferenciant entre les parts que proporcionen estabilitat i la seva interdependència. Això s'aconsegueix mitjançant combinacions que donen lloc a models que es diuen formes d'integració i són tres:
a) Reciprocitat: Denota moviments correlatius des dediferents punts, suposa agrupaments simètricament disposats. Es dóna en bandes i tribus, així com en ciutats-estat, articulades per un mínim d'un eix. Utilitza la redistribució i l'intercanvi com a fórmules subordinades. Hi ha tres tipus de reciprocitat:
generalitzada, equilibrada i negativa.


b) Redistribució: Refereix a un punt central on arriba la producció i passa a ser distribuïda a...