Comentari Kohler



RESUM (màxim 2.500 caràcters):
El text escrit per Köhler diu que han arribat a una concepció dinàmica del món perceptiu, més adequada que la concepció atomista amb les sensacions indiferents i l’explicació mitjançant mecanismes preexistents, però per introduir aquesta concepció estan obligats a provocar canvis a la psicologia sencera.

Köhler diu que l’aprenentatge consisteix en lacombinació de situacions amb certes reaccions adequades. Si els objectes i les situacions del món fenomenal són expressió de processos dinàmics i de la formació espontània d’unitats extenses amb propietats peculiars, no pot haver aprenentatge amb relació amb aquest món que no depengui d’aquelles estructures i unitats fenomenals. Tot això ho demostra a partir d’experiments:

Es col·loca un animaldavant de dos objectes i se’l recompensa quan va cap a un objecte i se’l castiga quan va cap a l’altre. Els animals superiors després d’unes repeticions i assajos van cap a l’objecte predeterminat com a just. En el cas de dos objectes que es diferencien per la foscor del color gris i es determina el més fosc com a just, després d’un temps, l’animal l’escollirà sempre, encara que la posició delsobjectes canvi irregularment.
En aquest cas la teoria del mosaic i el procediment analític tenen la seva tasca ben determinada.

Quan canviem les condicions de l’experiment, sorgeix immediatament una pregunta. Els punts g1 i g2 corresponen al gris clar i al gris fosc, sent g1 un valor negatiu i g2 un valor positiu. Si eliminem el gris negatiu i n’ introduïm un de nou més fosc que el g2, l’animal, enaquest cas el ximpanzé, va cap al gris desconegut.
De la mateixa manera, si fem escollir entre el negatiu g1 i un gris desconegut, es decideix per el g1. Això significa que la teoria del mosaic és errònia.

Per tant, no veiem un gris d’un cert matís a un lloc i un altre gris d’un altre matís a un altre lloc, sinó un contrast de claredat, és a dir no com un mosaic de trossos independents, sinócom una estructura (Gestalt), sent l’efecte de l’aprenentatge relatiu a aquesta estructura, no als colors com a entitats aïllades.

Per acabar Kölher, va voler donar més sentit a l’experiment treballant amb animals de molt poca intel·ligència, en aquest cas la gallina i el resultat va ser exactament el mateix.

CONFRONTACIÓ (màxim 10.000 caràcters):
     Köhler, juntament amb Koffka centravenel seu atac en l’elementarisme. Deien que l’experiència conscient no es podia reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real, és a dir és un enfocament molar. A més l’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica, referint-se a fenomen al que es dona, de la conducta dirigida a un objectiu.
Per tant, eren partidaris d’una psicologia holista /molecular /molar ianaven en contra de l’elementarisme o atomista.

Köhler, alhora que Koffka, creien en un principi de totalitat. El fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó al inrevés: cada part individual depèn del tot, i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren. Relacionant-ho amb el text, no veiem un gris d’un cert matís aun lloc i un altre gris d’un altre matís a un altre lloc, sinó un contrast de claredat, és a dir no com un mosaic de trossos independents, sinó com una estructura que és el que anomenem Gestalt. Per tant, cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.

Aquests fundadors de la psicologia de Gesalt tenien uns plantejaments teòrics i metodològicscaracterístics. Creien que la realitat psíquica era unitària i que només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural i que no s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot, sinó com s’hi subordinen.
A més, la investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens i no els elements sensorials aïllats i...