Comentari Maria Antònia Salvà

L'ENCÍS FUIG DE MARIA ANTÒNIA SALVÀ

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma de Mallorca l'any 1869 i va morir a Llucmajor l'any 1958, va ser la primera poeta moderna en català. Formada enl'ambient culte de la "Renaixença" mallorquina, es va donar a conèixer en l'última dècada del segle XIX. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera (poeta isacerdot mallorquí) van potenciar la vocació literària de Maria Antònia Salvà que ja escrivia des de ben petita. Maria Antònia Salvà a l'any 1907 va fer un viatge a Orient amb Costa Llobera. La poetava plasmar les impressions que va tenir sobre els llocs que visitava (Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, el Caire i Roma) en un quadern titulat Viatge aOrient, pioner en els llibres de viatges escrits per una dona però que no es va publicar fins l'any 1998. Maria va tenir admiradors i un d'ells era Josep Carner, que la va donar a conèixer a Catalunya. Vaparticipar activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. La publicació de les seves obres va suscitar nombroses dificultats per superar la censura. L'any1946 publica Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat en català a Mallorca en la immediata postguerra, i els anys següents apareixen la resta de volums de la seva obra completa. Com hapassat amb altres escriptores històriques, l'obra de Maria ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, ésconsiderada un clàssic modern. Les obres més representatives són Viatge a Orient (escrit l'any 1907 però publicat l'any 1998), Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Lluneta del pagès (1952), Elspromesos (1922-23).

L'ENCÍS QUE FUIG:
Boira que el cim vas fregant volandera, 10A
flaire qui passes amb l'ala del vent, 10B
signe de neu que entre molsa i falguera 10A
dius ta cançó per rocosa...