Comentari pel·lícula "Solas"

Solas
Benito Zambrano

La pel·lícula “Solas” dirigida per Benito Zambrano ens mostra un exemple de l'assetjament de molts homes cap a les seves dones, especialment, fa uns 50 anys als pobles allunyats de les grans ciutats on la forma de vida tradicional i masclista és molt pressent. A partir de la mare (Rosa) i la María podem veure un model del gran canvi entorn al pensament de les donesrespecte als seus drets. La Rosa va haver de suportar durant tota la seva vida a un maltractador com a marit i, tot i això, segueix amb ell fins al final. La María, en canvi, coneix quins són els drets de les dones i no permet que el seu pare continuï pressent a la seva vida. Tot i això, la Maria només ha conegut aquest model de vida, i al veure que la seva realitat no millora cau en depressió i el seuúnic consol és la beguda al veure que ni tan sols podrà ser una bona mare del fill que acaba d’engendrar. Però, per sort, també està el vidu veí, l’única companyia de la qual gaudeix és la del seu gos Aquil·les i només necessita tenir algú amb qui parlar. Al trobar-se aquestes tres persones tot comença a canviar; la Maria es comença a sentir estimada al estar amb la seva mare i coneix al queserà l’avi adoptiu de la seva futura filla, el veí gaudeix del calor de la companyia i coneix a la seva futura petita família i la Rosa, a més de enfortir la relació amb la seva filla, coneix el que és tenir una relació d’amistat amb un home que la respecti com a persona.
Durant la pel·lícula, hi ha diverses escenes en les que queda palesa la humiliació de la dona i la seva reducció a objecte encaraque no s’arribi a la violència física, tot i que la més perceptible a simple vista és l’escena en la que Juan es nega a ser el pare del fill de la Maria, la besa, vol tenir relacions sexuals amb ella, però quan la Maria insinua que no avortarà, ell li diu “per ser mare cal ser dona i la teva només ets mitja dona, perquè l'altra mitjana està alcoholitzada.” La Maria no pateix danys físics per partd’en Juan, però si psicològics, ja que aquest pot controlar les seves emocions. La Rosa en canvi, si quan ha hagut de patir maltractaments físics en el passat per part del seu marit i, ara que està massa dèbil per fer-ho, la ridiculitza. Encara sabent que la Rosa ha passat dies i nits amb ell a l’hospital posant en perill la seva salut, quan torna del pis de la seva filla i de la trobada amb elvidu veí que només volia una mica de companyia, ell li diu "apropa't on estaves? fas olor de mascle!", en aquest cas veiem com el pare també té control sobre la seva dona, ja que no torna a anar a dinar amb el veí.
A la dedicatòria de la pel·lícula “Para mi madre y todas las madres del mundo” , el director deixar constància de que aquesta situació fictícia és molt constant en la nostra societat.El fort masclisme i un sentiment de superioritat dels homes sobre les dones que haurien d’estimar, no només apareix a les pel·lícules, sinó que ha estat molt pressent al llarg dels anys, sobre tot a la generació de la Rosa. Tot i això, no sempre és així, i les coses poden canviar, sobre tot avui en dia, com li passa a la Maria, amb el naixement de la seva filla i el nou avi adoptiu que aquestatindrà.
La Maria se sent fracassada perquè no ha pogut trobar una vida millor tot i separar-se del seu pare. Ella volia viure la seva vida sense tenir por, esperava trobar una sortida a tot el calvari que va patir de durant la seva infantessa , però l’únic que va descobrir és que no serveix per a treballar en cap lloc que no sigui netejant (ja que el seu pare no va voler que estudiés) i que en el seucamí no sap trobar-se amb homes que tracten a les dones com a simples cossos sense sentiments. No té res a la seva vida que li faci voler viure i se sent poc estimada, enyora una figura que cuidi d’ella i que l’estimi; encara que sàpiga que la seva mare l’estima, també sap que aquesta viu per el seu marit.
En Juan només ha estat utilitzant a la Maria com a objecte, només la vol per a satisfer...