Comentari poema carles riba elegia ii
Páginas: 2 (390 palabras)
Publicado: 26 de enero de 2012
comentari de text poema Carles Riba: Elegia II
ELEGIA II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça,feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tuvetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliatque entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
CarlesRiba va néixer a Barcelona el 1893. Va ser crític literari i traductor. Després va ser professor a l’escola de Bibliotecàries. El 1939, s’exilia a Bierville. Degut a l’entrada dels nazis a França se’ntorna a Barcelona. Mor el 1959.
Les Elegies de Bierville són un conjunt de dotze elegies unides per un mateix sentit, la mitologia grega que emmascara la fe cristiana. La clau de la creació està en lafi de la guerra civil, que va fer que Riba imaginés la salvació per a Catalunya i català, també la salvació personal desprès del desastre.
Mètrica que utilitza en aquestes elegies és complexa i pochabitual en la poesia catalana contemporània, apropant-se al món clàssic, i creant una sensació de distancia amb el lector. L’elegia es una composició poètica clàssica que contenia reflexions personalsper als mes pròxims i referències fúnebres, i després acabà sent una meditació apassionada.
Concretament, en l’elegia II associa la tenaç resistència contra els infortunis del temple de Súnion amb anecessària força personal i col•lectiva per afrontar el període de la postguerra.
Són 14 versos que es poden dividir en dues parts. La primera meitat és la descripció de la ubicació i estat del...
ELEGIA II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça,feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tuvetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliatque entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
CarlesRiba va néixer a Barcelona el 1893. Va ser crític literari i traductor. Després va ser professor a l’escola de Bibliotecàries. El 1939, s’exilia a Bierville. Degut a l’entrada dels nazis a França se’ntorna a Barcelona. Mor el 1959.
Les Elegies de Bierville són un conjunt de dotze elegies unides per un mateix sentit, la mitologia grega que emmascara la fe cristiana. La clau de la creació està en lafi de la guerra civil, que va fer que Riba imaginés la salvació per a Catalunya i català, també la salvació personal desprès del desastre.
Mètrica que utilitza en aquestes elegies és complexa i pochabitual en la poesia catalana contemporània, apropant-se al món clàssic, i creant una sensació de distancia amb el lector. L’elegia es una composició poètica clàssica que contenia reflexions personalsper als mes pròxims i referències fúnebres, i després acabà sent una meditació apassionada.
Concretament, en l’elegia II associa la tenaç resistència contra els infortunis del temple de Súnion amb anecessària força personal i col•lectiva per afrontar el període de la postguerra.
Són 14 versos que es poden dividir en dues parts. La primera meitat és la descripció de la ubicació i estat del...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.