Comentari Poetic





















Marc Álvarez Parla
4t ESO
Llengua i literatura catalana
3r Trimestre
ÍNDEX
1.Poema
1.1Vocabulari

2.Contextualització
2.1 Informació del poema
2.2 Biografia del autor

3. Comentari poètic
3.1 Anàlisis del contingut
3.2 Anàlisis de la forma
3.2.1 Figures Retòriques

4. Comentari final










1. Poema
LA NOVA FERA MALVADA 
   (Romanç de cego)
No s'ha vist al món 
bèstiamés estranya. 
Té un cos i dos caps, 
i als caps quatre banyes; 
cua d'escorpí 
i les potes d'ànec 
i beu ferro fos 
i se'l menja en barres.
Quan fa un estornut 
la pesta encomana; 
tan sols fent-ne dos 
s'ensorren les cases. 
I al primer badall 
toquen les campanes 
i es fa negre el sol 
i la lluna clara.
No hi valen rectors 
amb creus i medalles; 
ni trets de fusell 
ni boles ni trampes, 
niengegar canons 
dels de vint-i-quatre. 
Mes un vell xaruc 
una se'n pensava.
S'hi acosta sent nit 
les boques li bada, 
i un suc de cascalls 
li fa prendre amb manya. 
Hi corre la gent 
i amb cordills la cacen; 
i a dintre d'un pou 
ja brama i rebrama.
Que hi vagi tothom 
de terres estranyes, 
d'Amèrica i tot 
i fins de l'Havana; 
i omplenin el pou 
de roques pesantes...! 
Que sempre va amunt 
lafera malvada.
Ja a sobre del pou 
els rocs fan muntanya; 
i el monstre furgant; 
i els rocs més enlaire! 
I ja és tot el món 
que n l'obra s'afanya; 
i sempre pel cim 
li surten les banyes! 

1.1 Vocabulari
Cascall: El cascall (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies, conreada. Les seves llavors es fan servir per a ús culinari i també se'n fa oli de cascall; delseu làtex s'obté l'opi, la morfina i l'heroïna.

2.Contextualització

2.1 Informació del poema
La Fera Malvada es tracta d’un dels relats imaginaris mes coneguts de la literatura popular catalana de “canya i cordill”. Es a dir, aquella que es confeccionava i distribuïda amb mitjans poc convencionals i que tenia la intenció de sorprendre i copsar l’atenció del poble. I aquest es un casparadigmàtic.
La “Fera Malvada” relata una relació de gestes i malifetes que un animal monstruós i fantàstic. No es tracta d’un cas exclusiu de la nostra cultura popular. De feres i mostres n’hi ha arreu i la literatura i l’imaginari popular n’ha fet un us, a vegades abusiu. El guió es sempre el mateix: un animal monstruós que simbolitza les forces del mal i sembra el pànic davant la població es combatut imort per un heroi que allibera la població de tan penosa càrrega maligna. Els dracs i les llegendes dels cavallers medievals son un exemple mes d’aquesta imaginació.
La fer es creu que fou vista l’any 1788, però aquesta data no esta pas contrastada ni podem saber del cert en quin fet, lloc i temps es basa la llegenda. Segons el text, l’animal vivia a la muntanya d’Oreste, vora a Jerusalem (no tenimcap constància d’aquesta muntanya però tot sembla ser una analogia del lloc “ferotge” on vivia la Fera). Feia desaparèixer persones i animals, de les quals després es trobaven les restes arreu … Un dia un peregrí a la Ciutat Santa va veure com un monstre devorava un altre home i de seguida va anar al governador a donar-hi avís. La fera va ser rodejada per les tropes i fa fer grans estralls però unvalerós soldat li clavà una llança al coll i la va ferir. La fera fou portada amb carro a Jerusalem on va acudir molta gent a veure-la i se’n feren molts retrats que van ser enviats a tot arreu perquè tothom en tingués coneixement











2.2 Biografia del autor
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta enllengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà...